RSS

Seminari 26.11.09

Avui, hem continuat l'audiovisual en relació a la setmana d'activitats i hem iniciat a redactar per escrit la reflexió conjunta sobre totes les sortides. Cal remarcar que, dimarts de la setmana que ve farem el debat sobre la película Àgora, per mitjà de la nostra valoració personal i també dels articles que parlen sobre ella. De la mateixa manera, cada grup exposarà l'activitat realitzada el dimecres de la setmana d'activitats (en el meu cas sobre el zoo). El dijous de la mateixa setmana exposarem per grups l'audiovisual acabat, i el dimarts de la setmana següent compartirem amb la resta dels companys la nostra reflexió sobre la setmana d'activitats.

Seminari 24.11.09

La darrera sessió de seminari, va estar dedicada a recopilar totes aquelles fotografies i vídeos que vam fer durant la setmana d’activitats. Amb les quals, farem un audiovisual per tal de que quedi constància de cada una de les activitats realitzades. I posteriorment, caldrà que fem, en grup també, una reflexió conjunta de cada sortida.

Windows Movie Maker



Apunts de classe 23.11.09

LLENGUATGE AUDIOVISUAL (segons la tesi doctoral de Joan Ferrés)

Com a tot llenguatge, sempre hi ha:
- El lector, es aquella persona que llegeix el llenguatge audiovisual.
- L’escriptor és el creador d’aquest llenguatge.
Des del punt de vista educatiu sempre és més interessant que els alumnes facin el paper d’escriptors.

Aquest llenguatge l’identifiquem sense ser après:
- Música, acompanya sempre i ja podem predir que passarà alguna cosa. Associem la música de psicosis a mort sense que ningú ens ho hagi d’explicar
- Escenes concretes que ja determinen com acabarà. (noia vestida de blanc sola enmig del bosc = morirà)
- Canvis d’estació = pas del temps

Existeixen llenguatges formals i informals. L’audiovisual, no transmet fets sinó EMOCIONS (va lligat amb els estats d’ànim), no és ni pretén ser res concret, sinó emocional.
A través d’un vídeo no podem pretendre transmetre coses que no siguin emocions, per què al no ser la seva funció, no assolirem els objectius que preteníem.
Un Power Point, també és capaç d’emocionar, malgrat en segons quins moments pot resultar del tot estàtic.
IMATGE - EMOCIÓ - IDEA

Hi ha dos tipus de vídeo amb diferents objectius, utilitats i situacions per a utilitzar-los.
- Vídeo-lliçons: són aquells que ens transmeten fets i continguts, estarien adreçat a veure de manera individual o en grups molt reduïts. Aprenem mentre el veiem.
Exemple: vídeo d’història, no som capaços re recordar la informació ni dates concretes que s’esmenten al llarg de la projecció del vídeo, únicament és limitava a narrar fets i no pretenia transmetre cap emoció
- Vídeo-motivador: aprenem després, amb la posada en comú de les opinions, al contrastar les idees, es poden veure en gran grup.
Exemple: vídeo dels animals “dinner for two”, en aquest cas no parlaven i la informació arriba als lectors molt millor a través de les imatges, la música, les escenes... Ja que és una història que tracta per mitjà d’emocions.

El format estàndard del vídeo és .WMV (windows media video) o bé .MOV. De la mateixa manera que les imatges, els vídeos també es mesuren amb pes, grandària... De grandària en trobem de dos tipus:
- DV = 720 x 576 píxels
- HDV = 1440 x 1152 píxels

La ciutat de la música

DIVENDRES 20.11.09
L’última sortida de la setmana, ha estat a l’Auditori. Una experiència molt maca, divertida, emocionant, entretinguda...
Primer de tot, hem fet una visita al museu de la música, millorat i molt modern, en el qual hem vist instruments de tota mena, coneguts i desconeguts per nosaltres, que al apropar-te a ells, podies escoltar el so que emeten.

També vam visitar la sala-taller, on els infants s’ho passen d’allò més bé, ja que hi ha una sèrie d’instruments que els nens i nenes poden tocar i experimentar amb ells, com un contrabaix, una guitarra elèctrica i diversos xilofons fets de materials diferents.

Un cop finalitzada la guia turística pel museu de l’Auditori, vam anar a escoltar l’assaig general de “Corda i descorda” que està adreçat a infants d’un i dos anys. Va ser una experiència màgica, no parava de pensar que si a mi em va agradar tant, com ho deurien viure els nens. Es tracta d’un concert màgic, on els músics juguen amb el públic i s’adreça a ells tant amb la pròpia música com amb les paraules. Al inici de cada cançó, hi havia una mena d’introducció feta pels propis músics, parlant entre ells i creant l’ambient necessari per iniciar la següent cançó.

Personalment, ho vaig trobar fantàstic, vaig quedar meravellada principalment pel violí i també per la guitarra espanyola. Creaven unes melodies espectaculars que fins i tot feien emocionar. La broma, les rialles, les cançons arribaven al públic d’una manera tant senzilla i directa que era molt maco de veure. Hauria estat genial poder estar envoltats del públic infantil per observar les seves reaccions, ja que és d’una cançó, la podien reconèixer, i tant com nosaltres vam acompanyar amb les nostres veus a aquells artistes, em pregunto que farien els infants.
Després del concert, ens van fer una conferència per explicar-nos diferents aspectes del museu de la música i de què és l’Auditori i què pretenen.

El museu, té una exposició permanent que està adreçada als diferents públics:
- Educació infantil (P3-P5) i (P5-primària)
- Secundària
- Batxillerat
- Cicle mitjà d’Educació Primària

Així com podem triar dues modalitats per a fer la visita: lliure o comentada. Tant l’una com l’altre, requereixen un treball a l’aula posterior i anterior a la visita. Per això s’ofereixen materials educatius, que formen part d’una col·lecció que inclou un CD i un seguit d’il·lustracions per a que els mestres ho puguin treballar a l’aula

L’Auditori és la ciutat de la música, un espai per a la societat, amb la finalitat d’aproximar la música de qualitat a la màxima gent possible (de 0-100 anys).
Des de l’Auditori entenen la música d’un munt de maneres diferents:
- Manifestació artística important
- Art que altera sons i silencis
- A través de la vibració de l’aire ens arriba a l’ànima
- Està lligada al nostra ésser humà
- ...

Què pretenen?
- Impactar per interessar
- Experimentar, potenciar les activitats perquè la gent faci música, perquè s’interessi i a través d’ella i ens faci emocionar
- Aprendre, cal estimar-la i per això primer ens cal aprendre-la.


Visita a l'escola Joan XXIII

DIJOUS 19.11.09
Visita a la Fundació Joan XXIII, formada per dos grans projectes: Centre d’Estudis Joan XXIII i pel Centre de Tecnologies Ituarte. Al inici de tot, ens han fet una xerrada presentant-nos la filosofia de l’escola i l’ús que en fan de les TIC i les TAC a les aules.

La missió de l’escola es basa en “promoure una formació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes del nostre entorn, atenint-nos a criteris de promoció social i qualitat.” Tot això, gira al voltant dels quatre pilars que formen el centre:
- Formació acadèmica
- Formació personal
- Formació social
- Formació cristiana

El centre imparteix a infantil, primària, ESO, batxillerat, cicles formatiu de grau mitjà i grau superior i cursos de formació no reglada (cursos de formació ocupacional, cursos de formació contínua i programes de qualificació professional.)

Els aspectes principals, primordials i a destacar del centre són:
- Atenció personalitzada, a través del Departament d’Orientació, el Departament de Formació Humana Religiosa i del Departament de Fundació-Empresa.
- Innovació pedagògica, Departaments troncals, formació del professorat, aula inclusiva, equips cooperatius i col·laboratius.
- Innovació en les TIC, des del Departament d’innovació Pedagògica en TIC i del Centre de Tecnologies Ituarte.
- Arrelada a l’entorn, propera al barri (Bellvitge)
- Relacions internacionals, currículum europeu a ESO i Batxillerat.
- Qualitat, certificat ISO
- Accions amb UNESCO
- Treball en xarxa

Centrant-nos en l’educació infantil, observem que es troba dividida en dos cicles:
- Pre-escolar (P-3, P-4)
- Cicle inicial (P-5, 1r)


En aquesta etapa, ens caldrà assolir aquests tres punts més importants:
- Procurar que l’infant se senti estimat, respectat i escoltat. Per a poder dur-ho a terme, caldrà anar amb cura amb el període d’adaptació de cada etapa, fer una bona acollida a l’entrada i sortida de l’escola, i transmetent el diàleg entre l’escola, la família i l’infant.
- Respectar el nivell maduratiu de cada nen, així con els diferents ritmes d’aprenentatge. Des del treball del Departament d’Orientació per treballar conjuntament amb els professors i tutors per donar suport al procés d’ensenyament-aprenentatge dels nens (el Departament d’Orientació, ofereix serveis socials, personals, emocionals, d’orientació acadèmica i vocacional.)
- Despertar l’interès per aprendre. Per mitjà de projectes, utilitzant el joc, a partir del llenguatge plàstic, potenciant des de petits l’ús de les TIC i les TAC, treballant de forma cooperativa per afavorir la comunicació i relació entre els infants.

Després d’això, ens vam disposar a donar un cop d’ull per les aules i poder observar la manera de treballar de les educadores i la resposta dels infants. Em va resultar sorprenent el control que tenien sobre les PDis, els portàtils... Sembla que de tant petits hagin de ser incapaços d’entendre la complexitat d’aquestes màquines però se’n surten ells tot sols.

De la mateixa manera, és curiós com conviuen les noves tecnologies amb les de tota la vida, a les aules tant podíem trobar ordinadors portàtils com les pissarres convencionals, els jocs de parelles... El que em va fer més gràcia de tot, va ser veure en directe aspectes que havíem treballat a nivell teòric a la classe de plàstica.

De la cuina al paper

Una visita molt animal!

DIMECRES 18.11.09
Com a activitat educativa fora de l’escola, els companys i jo, hem optat per anar al Zoològic de Barcelona. Com vam poder observar, el Zoo disposa d’un ampli ventall d’activitats d’educació ordenades per nivells educatius. No només s’adreça als infants, sinó que també disposa d’activitats per a educació primària de 1r, 2n i 3r cicle, així com de secundària i batxillerat. I també possibles activitats adreçades a l’efectuació dels crèdits de síntesi relacionats amb el clima, la sostenibilitat etc..


Totes les activitats proposades per a les diferents edats, consten d’una proposta amb cinc parts:
- Preparem-nos, que consisteix en la preparació de l’activitat des de l’aula amb el professor, abans de la visita.
- Anem al Zoo, on s’efectuen les activitats durant la visita al Parc Zoològic conduïda per un educador del Zoo experimentat.
- Què hem après, treball posterior de la visita realitzada a l’aula.
- Informació per als mestres, on se’ls planteja els diferents objectius que han d’assolir els nens i nenes amb la visita, referits a coneixements, conceptes, fets, procediments, actituds, valors...

L’apartat dedicat a l’educació infantil es basa en tallers, diferents tallers perquè els infants experimentin per a ells mateixos:
- Taller animals salvatges, consta de diferents activitats, primer de la realització d’un trencaclosques, l’observació dels tres grans medis naturals on podem trobar als animals, i un itinerari per les instal·lacions del parc per a observar els animals treballats.
- Taller treballem per projectes, en aquest cas, són els propis alumnes els qui trien l’animal o els animals que volen treballar i a partir d’aquí, s’utilitzen tot tipus de recursos per a treballar-los. Posteriorment, es fa un itinerari guiat per observar els animals triats.
- Taller animals de granja, en aquest taller, l’aprenentatge es fa utilitzant la maqueta d’una granja convencional, un trencaclosques amb la representació dels diferents animals i aliments que hi trobaríem. Posteriorment, amb un trenet, se’ls desplaça fins la granja del Zoo i poden alimentar i tocar els animals.
- Taller Combi, que tal com diu la paraula, és una combinació dels diferents tallers esmentats anteriorment. Consta d’un passeig en tren, la visita a la granja, el treball dels animals salvatges, el trencaclosques de la granja i els animals i finalment una activitat amb els ponis
.


Posteriorment ens hem disposat a visitar el parc, que estava pler de grups escolars d’infantil que gaudien del contacte amb els animals i d’aquella experiència.

Calia veure com a l’espectacle dels dofins, els nens i nenes de totes les diferents escoles ficaven cara de meravellats per allò que estaven veient. Ha estat impressionant veure el rostre de tants i tants nens sorpresos, amb la boca oberta, xisclant, ficant-se drets, comentant la jugada amb el company que tenien al costat sense poder-se creure el que aquells mamífers estaven fent.

Apropant l'art als infants

DIMARTS 17.11.09
Activitat al MNAC, només arribar, vam passar a una sala on ens van explicar amb molt detallel funcionament del departament d’educació del museu. On podem trobar tres propostes adaptades al públic infantil (0-6 anys):
- So i color, d’art romànic
- Històries en relleu o cossos de tota mena
- Dança de fades i follets, d’art modern

El departament d’educació del MNAC
- Neix al 1975, quant la resta de museus encara no tenien un departament capaç d’apropar l’art a les escoles. En aquest moment comencen a dissenyar les visites, i s’engega de manera puntual el departament d’educació.
- Hi ha tres persones que formen l’equip tècnic del departament d’educació. Que estan interessades en l’art i en el públic.

Línies i programes de treball del departament d’educació del MNAC
- Desenvolupament de les activitats del programa escolar (en tots els nivells educatius), consta de 28 propostes dividides en grups de tres
o Visites comentades (guiades)
o Visites dinamitzades (guiades amb suport de recursos literaris, audicions, propostes plàstiques)
o Visites taller (dins i fora de les sales)
- Formació permanent del professorat, els continguts són canviants tenint en compte les propostes de les exposicions temporals, les noves exposicions...
- Desenvolupament dels materials didàctics/educatius, com CD’s, dossiers pedagògics, vídeos... tot tipus de materials per fer de suports a les activitats i visites.
- Programes per altres públics, com ara el públic familiar, l’educació del lleure, públic adult i el públic jove.
- Accessibilitat per a discapacitats a dos nivells: cognitiva/física, salut mental. Són tallers organitzats d’una durada de 4 o 5 visites al museu.
Posteriorment, hem anat veure la col·lecció de “Dansa de fades i follets”. Exposicions que he trobats molt maques, adequades i interessants per treballar amb nens. Ja que les pròpies pintures, ens faciliten la creació d’històries i de fer volar la imaginació que tant agrada als infants.

Es una manera molt maca i entretinguda d’apropar-los a l’art. Però cal tenir clar que l’activitat mai no s’inicia ni s’acaba al museu, sinó que es tracta a la classe. Preparant als nens per al que veuran, sense fer-los perdre l’emoció ni la sorpresa, i posteriorment, continuar amb activitats relacionades amb el que han vist al museu a la classe.

La visita per a ells no només consta de gaudir de la col·lecció, sinó d’un taller un cop visionades les obres d’art. Un taller on repassaran els aspectes més importants del que han vist durant la visita a mode de joc i entreteniment.


Un bosc d'equilibris

DILLUNS 16.11.09
Hem iniciat la setmana d’activitats anant a un jardí de cordes, al Naturpark. Podria definir-ho amb una paraula: impressionant. Però amb això no en tindria prou per descriure la sortida realitzada a Cerdanyola del Vallès, proposada per l’àrea d’Educació Física.

Només arribar al recinte, a les 14.30, ja ens vàrem disposar a iniciar les activitats, però primer de tot, com a tot arreu, necessitàvem una petita classe teòrica i les seves pràctiques corresponents.

Així doncs, un cop col·locats els arnesos i fet el petit circuit de cordes, tenint en compte totes les mesures de seguretat, col·locant els mosquetons a la línia de vida, sempre primer un i després l’altre, mai al mateix tems, sabent que cal posar el cap enrere i arronsar les cames quan ens tirem per la tirolina, ja estàvem preparats per a fer els circuits de veritat.

Resulta que hi havia tres circuits diferents (el verd, el blau, el taronja i el vermell), amb el seu grau de dificultat diferent. Nosaltres no ens vàrem donar conta i vam tirar pel dret a fer el blau. Podria descriure l’experiència de tantes maneres que seria ben complicat fer-se una idea. Però optaré per a dir que va ser emocionant, excitant, divertit, sorprenent, complicat, tremolós... i fins a una infinitat més d’adjectius.

Cal dir, que vam passar por, que hi havia trams que resultaven impossibles de ser superats, però un cop acabada l’activitat i ja marxant cap a casa totes i cada una de nosaltres vam pensar “no ha estat gens malament, malgrat tot, ho tornaria a repetir.”

Llibertat o règim virtual totalitari?

He trobat aquest vídeo al bloc del professor d'informàtica de l'escola Súnion, i m'ha semblat força interessant, com per compartir-lo amb tot aquell qui el vulgui gaudir. Abans de tot, una petita reflexió.

Es curiós com arribem a pensar que som capaços de controlar les coses, quant sense adonar-nos, som nosaltres els qui estem sent manipulats per altres persones.
Compartir es viure i al mateix temps informació és poder.


En aquest moment, mentre nosaltres estem cegats per l’ànsia de compartir moments de la nostra vida amb els altres, sentiments i emocions que patim en cada moment; hi ha persones que ens veuen com a simples fonts d’informació i dia rere dia creixen molt, i molt més, gràcies a nosaltres. Estem tan cegats que no ens adonem que nosaltres mateixos estem transferint les nostres dades personals en tot moment.


Fins quin punt en som conscients d'aquest control? Ens estem obsessionant amb la gran quantitat d'informació que ens arriba, a través d'aquesta pàgina de xarxa social, sobre les vides dels nostres amics i coneguts? Podriem passar una setmana sencera sense visionar les actualitzacions d'imatges, de comentaris i de notificacions del facebook? Aleshores es quan jo em pregunto, qui controla a qui: nosaltres a la informació o la informació a nosaltres?
Per altra banda, realment ens donem conta de que estem sent vigilats, de que estem sent controlats, de que cada cosa que escribim serà posteriorment analitzada?

"Per al llenguatge de facebook compartir és anunciar."


Aquí us deixo també un article força interessant del diari EL PAÍS (de fa cinc dies), que també fa una reflexió sobre Facebook i les diferents xarxes socials.

Classificació de les veus humanes

Veus femenines:
- Soprano lleugera (treballa molt còmode en els tons aguts)
- Soprano (aguda)
- Mezzo Soprano (mitjana)
- Contralto (greu)

Veus masculines:
- Contratenor (veu treballada, de falset, registre sobre-agut)
- Tenor (aguda)
- Baríton (mitjana)
- Baix (greu)

Veus Blanques: veus dels nens i nenes i també les veus femenines.

Classificació dels instruments musicals

CORDÒFONS (= so de la corda); so produït per mitjà de la vibració d’una corda.
- Corda fregada - per mitjà d’un arc: violí, viola, violoncel i contrabaix
- Corda pinçada - amb els dits: arpa
- Corda percutida - a través de martellets: piano

AERÒFONS (= so de l’aire); so produït per mitjà de la vibració d’una columna d’aire.
- Vent-fusta - Bec: flauta de bec; Bisell: flauta travessera; Llengüeta: oboè, clarinet, fagot i saxòfon.
- Vent-metall - Broquet: trompeta, trompa trombó i tuba.

MEMBRANÒFONS (= so de la membrana); so produït per mitjà de la fricció o
percussió d’una membrana. Instrument de percussió.
- Determinats (es poden afinar) - timbales
- Indeterminats (no es poden afinar) - bombo, pandereta, pandero i tambor.

IDIÒFONS (= so del instrument); so produït per mitjà del sacseig o percussió del cos del instrument per fer-lo vibrar. Instrument de percussió.
- Determinats (es poden afinar) - campanes tubulars, carilló, xilòfon, marimba...
- Indeterminats (no es poden afinar) - triangle, caixa xinesa, cròtals, castanyoles, maraques...

ELECTRÒFONS (= so de l’electricitat) - violins elèctrics i guitarres elèctriques.


Com preparar les sortides

A partir dels dos anys ja poden realitzar sortides d’una nit sense els pares. És important sortir amb els nens ja que d’aquesta manera guanyen autonomia, independència i aprenen a conviure amb la resta dels companys. Cal tenir en compte que cada nen respon a aquesta autonomia d’una manera diferent.

Passos a fer per a realitzar una sortida:
· Recerca d’una empresa de serveis, que inclou també la casa. En sortides d’infantil, les granges-escola són ideals (instal·lacions grans, espais limitats...) La iniciació de la contractació dels serveis, s’ha d’iniciar cap al mes de juny.
· Cal visitar les instal·lacions abans d’anar amb la canalla i observar les lliteres, els lavabos (si estan adaptats o no), pactar el menjar amb la cuina, el menú dels dies de l’estada...
· Assegurar-se que tots els papers estan en regla: responsabilitats civils i assegurances econòmiques. Si els de la casa de colònies comenten alguna negligència, nosaltres no som responsables en cap cas.
· Consultar la formació dels monitors, parlar sobre les activitats proposades per la granja-escola, els materials...
· També cal contractar un autocar de seguida amb aquesta edat poden anar sense cadireta perfectament mentre l’autocar gaudeixi de cinturons de seguretat. No hem de cedir mai a que els pares ens proposin de portar als seus fills fins la casa de colònies amb el seu cotxe particular. Al deixar-los i marxar-se, els nens es senten com abandonats i es passen hores i hores plorant.
· Si fem una sortida a primària, on realitzem activitats de risc, contem amb l’assegurança de la casa de colònies, l’assegurança escolar que paguen els pares, i una tercera pel fet d’efectuar activitats de risc.
. Tenir localitzat l'hospital més proper, en cas d'accident.
· Sempre s’ha de tenir una persona de contacte a l’escola, el cap d’estudis o bé el director del centre per avisar de l’arribada, de la tornada...
· Sempre hem de portar sobre les llibretes de salut dels nens, a preferir que sigui l’original.
· Si la sortida és només d’una nit, es recomanable evitar les dutxes, en cas de que calgui fer-ho, evitar l’ús del sabó.

El més important de tot, viure la sortida abans, durant i després.

Seminari12.11.09

En la sessió de seminari d’avui, com ja teníem previst, hem comentat la pel·lícula de Billy Elliot des de dos punts de vista. Tenint en compte la pel·lícula en si, i des de la besant de gènere, cos i moviment. He fet un resum dels articles proporcionats per l'àrea d'Educació Física, extraient del document les seves idees principals.

Característiques de la pel·lícula
- En Billy lluita pel que vol ser davant les opinions adverses dels seus familiars i de la gent del poble.
- L’ambientació de tot el film és mol gris.
- Escenaris: gimnàs, habitació, cuina, carrer, mina... El barri en general està molt ben descrit
- Simbologia que rebem a través de les imatges: la solitud del pare davant el món, els nens separen els seus propis problemes dels que hi ha a l’entorn (la baga de miners.)
- Punts principals: l’esforç, la competitivitat, el recolzament...
- Famílies desestructurades (la seva pròpia i la de la professora de ballet.)
- Esteriotips: secisme, germà gran i el pare són els forts, ell i l’àvia són els dèbils, les escenes de bar i de joc només per part dels homes, al perdre la lluita, es recolzen a fora i no dins de la família.
- Sentiments, emocions: casi no hi apareixen mostres d’afecte en tota la pel·lícula. L’escena en la que el pare trona a la mina i el fill gran el va a buscar i s’abracen efusivament derrotats. Quan en Billy i el seu pare van a visitar la tomba de la mare i acaben estirats al terra un sobre l’altre rient i abraçats.
- En definitiva, siguis com siguis, estigues convençut del que ets.

GÈNERE I MULTUCULTURALITAT: ELS REPTES D’UNA EDUCACIÓ FÍSICA EN MOVIMENT
El cos en el context cultural postmodern
- Es caracteritza per rendir un culte al cos en quant a: bellesa, salut i rendiment
- Tres característiques fonamentals que determinen la concepció del cos en la postmodernitat:
1. La secularització del món occidental: la personalització individual a través d’un control corporal per mitjà de les dietes, els entrenaments físics o de les cirurgies estètiques.
2. La idealització del com a projecte: la transformació del cos a través de perforacions (pircings) , marques (tatuatges) i canvis de la forma (cirurgia estètica). Podem decidir retocar, canviar, augmentar o disminuir parts del nostre cos, convertint-nos en els nostres propis gestors.
3. La incertesa que crea el concepte cos: quin és el cos que volem? Quins són els límits de la cirurgia? Quines raons justifiquen el canvi?

Quin cos hem d’educar?
Les dimensions de cos que eren susceptibles a ser educades ha anar variat al llarg de la història.
- Primer hi havia una visió dualista entre cos-ànima.
- En el context cultural postmodern, el cos s’entén com un concepte complex, inclou la dimensió de cos = objecte però també la importància de la dimensió social.
- Els rols de gènere femení i masculí.

Discursos de masculinitat i feminitat a l’activitat física i l’esport
- Sexe = categoria biològica associada a les dues classes socials (mascle, femella)
- Gènere = categoria psicosocial que s’assigna (home, dona)
- Esteriotips (o discursos de masculinitat i feminitat) = conjunt estructurat de creences sobre un grup social determinant o l’atribució de característiques psicològiques de caràcter general a un grup humà extens.
- Després de realitzar un estudi a un grup d’estudiants de 3r ESO i a uns quants docents, el resultat es que apareix una diferenciació en la pràctica de les activitats físiques que està relacionada als estereotips de gènere (noies: aeròbic, bàsquet, natació; nois: futbol, ciclisme, handbol.)
- Realitzat un test a nens i nenes da entre 10 i 14 anys. Els resultats són la diferenciació entre la representació del cos (noies: prim, estilitzat, esvelt; nois: forts, joves, atractius.) I pràctiques exclusives per a nois i noies (que acabaran abandonant d’una manera progressiva les pràctiques esportives.)
Un cop comentada la pel·lícula, i havent llegit l'article, vam contestar i debatre les preguntes següents proposades per l'àrea d'Educació Física.

GUIA ORIENTATIVA PER A LA REFLEXIÓ

Seminari 10.11.09

Avui al seminari, hem compartit tots plegats la pel·lícula de Billy Elliot proposada per l’àrea d’Educació Física. En la sessió que ve, la de dijous 12.11.09 la treballarem i farem un petit debat.

Billy és un jove de catorze anys de família minera amb una peculiaritat: se sent més atret pel ball que per la boxa. La seva professora de ballet aviat s'adona que el noi té un gran talent i decideix donar-li classes d'amagat del seu pare i germà gran. Aquests, però, ho descobreixen i obliguen a Billy a apartar-se d'aquell ambient poc viril.

Portals educatius

Tic 2

Educació Física

Vídeo: “The baby human”
És un vídeo que a partir de casos reals i de experimentacions amb diferents infants de diversos mesos, mostra el procés evolutiu dels nadons des del reflex de marxa, les petades, els girs, el sentar-se, reptacions, arrossegament, gatejar, caminar recolzant-se i finalment caminar aprenent a mantenir l’equilibri.



Videos tu.tv

Seminari 5.11.09

En aquesta sessió de seminari, hem parlat de la setmana d’activitats. Quina activitat realitzarem cada dia, en que consistirà, els treballs que haurem d’elaborar... Des del nostre seminari, ens hem proposat realitzar un vídeo conjuntament. Cada persona, s’encarregarà de gravar una activitat diferent de les que fem durant la setmana, i desprès, les ajuntarem.

Tot seguit, cadascú, ha presentat el seu bloc a la resta de la classe. Hi havia blocs de tota mena. Alguns més elaborats que els altres, alguns més complets que els altres, alguns més visuals que els altres...

Jo mai no havia tingut bloc, però no em va costar masses esforços esbrinar el seu funcionament, aplicacions... En el meu bloc faig un petit recull de tot. El diari de seminari no falta mai, de la mateixa manera que els apunts i les pràctiques de Tic, sempre estan al dia. De tant en tant, també publico aspectes que m’han semblat interessants com fragments de la lectura que vam haver de llegir per l’àrea de comunicació, alguns apunts de música, d’educació física, de plàstica i comunicació.

Google Docs

1.- La primera activitat consistia en crear i compartir un document de text. Com ningú es decidia, vaig ser jo la creadora del document, per tant el propietari.
Vaig crear el document, i vaig recordar-los que en la sessió d’avui dijous hem de presentar els blocs. En acabar d’escriure el text, vaig desar (tal i com fèiem amb els wiki) i els vaig compartir amb la resta de companys amb els qui feia l’activitat. Ell van rebre el document pel correu Gmail.

En rebre el document tots alhora van començar a editar-lo. No vam tenir masses problemes amb el seu funcionament, es senzill i del tot lògic, però de tant en tant era complicat entendre-ho. Ja que de vegades dues persones escrivien el mateix i no se n’adonaven fins que un o l’altre ho desaven i sortia publicat.

En acabar aquesta activitat, en Jordi ens va proposar que regiréssim les diferents eines que té el document de text com la possibilitat de traduir el document a un altre idioma, verificar l’ortografia...

Aquest ha estat el nostre document de text.


2.- La segona activitat, va ser crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació. En aquest cas, va ser l’Albert qui va crear-lo i va enviar-lo a la resta dels companys que confeccionàvem el grup. La dinàmica va ser senzilla ja que la seva utilització es igual que la del Microsoft Power Point.

En aquest cas, si que vàrem tenir bastants problemes ja que sense adonar-nos tots quatre estàvem editant la mateixa diapositiva i va ser un caos. Vam haver d’organitzar-nos i distribuir les diapositives que faríem cada un. En acabar-lo, vam iniciar la presentació, i la vam visualitzar conjuntament, al fer-ho, s’obra automàticament un xat, pel qual els membres del grup poden parlar i acabar de retocar els aspectes de la presentació.

Aquest ha estat el resultat de la presentació.


3.- Per acabar, l’última activitat va ser la creació d’un full de càlcul i un formulari. En aquest cas, ens vam agrupar tots els membres del grup per efectuar el formulari junts. Vam triar el tema de la possible prohibició dels focs artificials a les festes populars/tradicionals. En un primer moment, no sabíem com realitzar el formulari i ens vam equivocar ja que vam començar a omplir un full de càlcul. Posteriorment, al entendre el funcionament de l’activitat, vam crear el formulari.

Crear-lo va ser molt senzill, era tot mecanitzat. El formulari consta del títol de la pregunta on vam exposar el nostre tema, “a favor o en contra dels focs artificials”, sota d’aquest hi ha el text d’ajuda on s’acaba d’aprofundir el tema per donar mes informació als enquestats. Nosaltres vam completar el formulari amb preguntes de múltiple resposta com triar el gènere, i l’edat. I d’altres, que un cop efectuada la resposta de si o no hi deixàvem un espai perquè justifiquessin la seva resposta.

Aquesta eina, l’he trobada força interessant, ja que un cop entès el seu funcionament és molt fàcil d’utilitzar i un cop efectuada l’enquesta únicament cal enviar-la a la gent que es vulgui. La seva senzillesa i el seu automatisme de creació directe d’un full de càlcul amb el resultat dels enquestats, fa que sigui una eina molt útil.

El formulari
El full de càlcul

Apunts de classe 4.11.09

Classe pràctica de gestió de la informació


Els documents, deixem d’enviar-los per correu ja que cada cop que enviem un, se’ns duplica o bé nosaltres volem tenir una còpia. Una bona manera d’enviar i compartir informació és a través del Google Docs. La informació, passa d’estar emmagatzemada al nostre pen drive o al disc dur del nostre ordinador, per quedar en un servidor de google. Cada període de temps, podem copiar els documents si desitgem tenir-los al nostre ordinador.

Un clar exemple de Google Docs, és el suro de gestió de l’assignatura de Tic. Hi ha dues accions diferents:
- Publicar, on tothom ho pot veure però no pot editar el document.
- Compartir, on donem accés a altres persones per poder editar el document.

Google Docs, és un Microsoft Office amb capacitats comunicatives, mentre que un Wiki és una pàgina web. Tots dos comparteixen la característica de ser col·laboratius i de tenir un historial on podem veure en tot moment les intervencions efectuades per cada membre del grup.

Els treballs es poden efectuar de manera sumatòria, on cada component del grup elabora la seva part i al final s’uneixen totes, és a dir, es fragmenta el treball i es reparteix. O bé de manera col·laborativa, a través per exemple de Google Docs o d’un Wiki. En aquest cas, la informació està sent revisada en tot moment per els altres membres del grup i poden aportar i ampliar la informació de la resta dels companys.

Per treballar en el Google Docs, cal tenir dues pestanyes obertes, la del Google Docs, i la del correu de gmail.
Hi ha diferents possibilitats de treballar, a partir d’un document de text, d’una presentació, d’un formulari, d’un full de càlcul...

A la classe, hem fet diferents activitats per practicar amb el Google Docs:
- 1a, crear i compartir un document de text
- 2a, crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació
- 3a, crear un full de càlcul i un formulari




Digues de què parlaràs, parla’n i digues de què has parlat

Estructura del discurs:
- Introducció: en què es presenten el tema i els objectius, has de captar el públic, amb el començament pots canviar l’actitud dels oients.
- Desenvolupament: en què transmeten les informacions en un cert ordre lògic, han d’estar les idees ben estructurades.
- Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs. és el més important juntament amb la introducció, ha de ser molt clar.

Introducció
“Allò que comença bé ja està mig acabat"
- En el públic, capta l’atenció i crea l’expectació necessària per mantenir-la.
- En l’orador aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat, el principi de la intervenció.
Fórmules introductòries:
- Definició
- Presentació dels objectius
- Presentació del guió
- Preguntes
- Lectura mental
- Memoritzar-la per començar a arrencar el discurs
- Documentació
- Afirmació provocadora
- Anècdota
- Mai iniciarem un discurs mostrant-nos dubtosos, prometen brevetat, ni sent modestos.

Desenvolupament
Selecció i ordre de les idees segons l’objectiu del discurs:
- Per a informar:
Estructura descriptiva
Estructura cronològica
- Per a convèncer:
Estructura inductiva o SAP (informació de casos concrets per arribar a la idea general)

Conclusió
Quan el discurs està a la meitat la captació del públic va oscil·lant, els moments d’atenció màxima es troben a la introducció i a les conclusions.
Funcions bàsiques:
- Tancar el discurs
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge
- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat
- Té un efecte determinant en la fixació de continguts
Fórmules de tancament:
- Repetir la introducció
- Resumir els punts principals
- Invitació a l’acció
- Anunci d’un esdeveniment futur
- Promesa
- Apel·lar als sentiments

La llengua del discurs expositiu
- Neutra, precisa i accessible
- No influïda per la prosa escrita o tècnica
- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes
- Són necessaris:
o Connectors lògics (perquè, per tant, no obstant això...)
o Marcadors textuals (en primer lloc, d’una banda, finalment, en resum...)

Grafomotricitat

És un mètode de la psicomotricitat, que analitza els processos dels moviments gràfics, la manera d’automatitzar-los i prendre’n consciència per a crear en l’alumne una major fluïdesa, harmonia tònica, direccionalitat, segmentació i per tant rapidesa i llegibilitat en l’escriptura.
José Luís Amnastal (2000)

1.- Evolució i control de les extremitats: espatlla, colze, canell i dits.

2.- Evolució de la posició del suport i del nen per fer grafismes:
- 1r en grans superfícies, com el terra.
- 2n a la paret per permetre el seu moviment i extensió dels dibuixos
- 3r seure a taula

3.- Evolució dels instruments utilitzats per fer grafismes: mans, esponges... A partir dels 2 anys: pinzells, corrons, guix, tampons, ceres, punxons, llapis tous o retoladors...

4.- Habilitats grafomotoes:
- Ensinistrament de la punta dels dits (fens boletes de paper, plastilina, repàs de superfícies amb el dit...)
- La pressió i prensió del instrument – pressionar / no pressionar (picar, cosir, tallar)
- El domini de la mà (apilar, lligar, enfilar, tapar, aixafar...)
- La dissociació d’ambdues mans (ser capaç de fer una cosa diferent amb cada mà, independència dels moviments)
- La desinhibició dels dits (ens donem les mans, desfilada de soldats)
- La separació digital (flexió, tecleig)- La coordinació general de mans – dits: jocs (amb les mans simulem el moviment de les ones, que remenem, toquem el piano...)


5.- Evolució de la lateralitat (segons M. Dolors Rius)
- Exploració de la lateralitat dels 2 a 4 anys. És el moment per observar al nen i les predominances de la mà i el peu (quin peu utilitza al jugar a futbol, amb quina mà agafa la pilota...)
- La fixació de la lateralitat és entre els 4 i 5 anys. comporta la fixació dels elements dominants, sobretot la mà i l’ull com a principals elements grafomotors.
- Descobriment de l’eix corporal entre els 5 i 6 anys. distingeix la mà dreta de l’esquerra.- Referència de l’orientació lateral a l’espai exterior entre els 6 i 7 anys. Treballar “l’efecte mirall” un nen enfront de l’altre i determinar la dreta i l’esquerra d’aquest.


6.- Educació del gest gràfic. Inici als 3 o 4 anys. Gisèle Calmy a l’anys 1976 publica el llibre “Esucación del gesto gràfico” en el que es considera que el moviment és l’essència del traç.
Idees bàsiques de Gisèle Calmy:
- El moviment s’ha d’experimentar primer amb tot el cos i desprès amb el gest gràfic.
- Els exercicis i models proposats a l’escola són únicament visuals i no contemplen el gest des de la vessant motora.
- Aquests models i exercicis fets per adults, freqüentment, ofereixen estereotips.
- El paper del mestre/a: plantejar un problema gestual, observar la reacció del nen, orientar la recerca cap una solució rentable de gest, donar ocasions variades i repetides d’afirmar el gest (perquè acabi quedant clar el concepte). En resum, el paper del mestre és observar i repetir.


DIFERENTS NIVELLS DEL GRAFISME INFANTIL

6.1.- Dibuix figuratiu lliure, representacions d’imatges mentals (nena, casa, sol) es basa en les informacions verbals, les percepcions i l’afectivitat del nen.


6.2.- Entreteniments gràfics, es treballa amb grafismes no figuratius (rodones, triangles, rectes...) A partir d’un grafisme espontani o proposat pel mestre es demana al nen que el repeteixi ordenant-lo lliurement o amb una consigna (sanefes), per exemple al voltant d’un cercle (a base de pisos) fer decoracions dins de formes geomètriques o dins d’una quadrícula.


6.3.- Exercicis gràfics, instituïts per l’educadora per sistematitzar el gest, orientar-lo i donar ritme.
Els espais han de ser amplis i han de tenir punts de referència (bitlles, taules, cadires, pals...)
Es tracta de que un nen es mou per el circuit esquivant els obstacles, i movent-se per tot l’espai, mentre que els altres que l’observen, han de dibuixar el seu moviment gràficament en un full.
es pot dibuixar mentre s’observa el moviment o observar primer i desprès dibuixar-lo, però per poder-lo dibuixar, cal prèviament haver entès el moviment realitzat pel company/a.
Cada exercici s’ha de repetir vàries vegades.
Si hi ha fracassos s’ha de detectar què els ha provocat: vocabulari no assimilat, deficiència, en el domini del traç, automatismes motors que perduren del primer traç, pèrdua de la consigna de ruta...
una altra manera d’introduir el grafisme es a partir de la música i el ball.


6.4.- L’aprenentatge de l’escriptura, el nen ja d’assimilar uns models estrictes: un codi social.

Música per nadons

- Sessions de entre 30 i 45 minuts
- S’inicien amb cançons de benvinguda un per un per donar protagonisme a l’infant.
- Cantata de diferents cançons acompanyades de diversos instruments.
- Audició en directe de tres músics, els nens es queden meravellats, volen accedir als instruments.
- Experimentació amb instruments, exploració sonora amb el coixí sonor, el suport musical de fons dels tres músics.
- Activitat basada en una proposta de triangle: pares i mares, el nadó, i la que dirigeix l’activitat.
- Aprenentatge de cançons per part dels pares.
- Vivències musicals per als infants.




Qualitats del so

La matèria primera de la música és el SO
SO = VIBRACIÖ (produïda per un MOVIMENT)
La vibració que apareix en el so te 4 qualitats:
- Intensitat = fort / fluix (i la seva graduació, crescendo i decrescendo)
- Durada = curt / llarg (de la combinació de diferents durades surt el ritme)
- Altura = agut / greu _
Direcció del so = ascendent / descendent
- Timbre = la personalitat del so, el color, el material pel qual es produeix el so, la font sonora.

Seminari 3.11.09

Com a cada seminari, iniciem la sessió amb una lectura d’un conte en veu alta. Aquest cop però, entrava en joc el llenguatge corporal, ja que havíem de llegir de peu i mirant al públic. Malgrat el tema de la velocitat, la distinció entre diàleg i text i l’entonació estava més o menys superat, ara calia observar als espectadors, seguir-los amb la mirada, establir comunicació visual, somriure durant la lectura...

A continuació, avui havíem de portar diferents notícies d’actualitat educativa, per establir un debat o parlar d’elles. Aquest cop, només n’hem parlat, encara que per falta de temps, no hem arribat a comentar-les totes.
Hem tractat notícies com:
- Canviar o no el nom de les festivitats per enfocar-les a nivell de canvi d’estacions (festes d’hivern, primavera, estiu, tardor), en lloc de orientar-les amb la tradició i religió (festes de Nadal, Sant Jordi, les d’estiu no canvien, Tot Sants...) La conclusió extreta ha estat que cal adaptar-ho a la realitat de cada escola.
- Els resultats acadèmics dels immigrants són pitjors a les escoles públiques.
- “La primavera” sin leer ni escribir hasta los seis años. Parla de com degut a l’enrederament que hi ha a Espanya respecte a altres països s’accelera el ritme d’ensenyament i els nens tenen la impressió de que els hi ha robat la primavera.
- Enseñanza obligatoria hasta la mayoría de edad. Es proposa el batxillerat com una continuació de la ESO, obligatori. I la possibilitat de fer-lo en tres anys en lloc de dos.

Apunts de classe 2.11.09

Avui hem treballat les diferents aplicacions, propostes d’us creatiu i multimedial del Power Point.
- A través de les transicions entre diapositiva i diapositiva, podem crear sensacions, per exemple, usar la mateixa transició durant tota una presentació, ens transmet monotonia, per tant relaxació, calma.
- Podem jugar a canviar la música de fons entre els canvis de sèries de les diapositives.
- El professor és el qui crea els power points, però seria interessant que els alumnes també en creessin, per exemple els d’infantil, tenint en compte les seves capacitats.

- Hem treballat tipus d’exemples de power point d’usos creatius:
o Relaxació, treballar sentiments. (imatges psicodèliques i de paisatges)
o A partir d’una diapositiva principal que contingui una sèrie d’imatges en petit i es puguin anar obrint a la mida real, ampliant informació... jugant amb les accions i ficant botons per poder accedir des de qualsevol punt del power point a la pàgina inicial. (Gaudí vida i obra)
o Activitat interactiva, què està bé i què està malament, a base de fotografies que al visualitzar-les salten a una altra diapositiva amb la resposta. (Els hàbits – mocs, pipi o caca)
o Ús del power point com una eina més d’estudi i treball a les classes d’educació artística. (Las Meninas)
...
- La imatge visual reforça el discurs!
- Mirar com han realitzat els companys el power point sobre les bondats del programari lliure. I veure que hauria de canviar el meu, afegir imatges, que sigui més interactiu. Naixement d’una idea... La creació d’un joc.


La panera dels tresors

- Sempre han d’estar acompanyats per una persona adulta al efectuar l’activitat. Aquesta únicament té el paper d’observar i respondre amb somriures a les accions dels infants. Ha de ser una persona tranquil·la.
- La panera és un recipient que ha de ser baixet i pla, perquè els nens tinguin accessibilitat als objectes.
- Aquesta s’ha de canviar cada període de temps per tal que els nens no reconeixin els objectes.
- En el moment que els nens perden l’interès per l’activitat, aquesta s’acaba.
- Els conflictes que es generen entre els infants, no són de gran importància, l’adult ha de mantenir una actitud passiva en tot moment.
- Es molt important netejar bé els objectes, ja que els nens, alhora d’experimentar, ho fan amb tots els sentits, sobre tot amb la boca
- Amb aquesta activitat, els infants aprenen copiant, imitant al company que tenen al seu costat.
- Es important tenir cura alhora de triar els objectes que es dipositaran a la panera, cal procurar examinar els materials molt exhaustivament.
- Cal que els objectes siguin diferents a tots nivells, tenint en compte textures, olors, sorolls, sensacions…
- S'ofereixen materials naturals i de la vida quotidiana que normalment els infants no tenen al seu abast, com ara objectes de la natura, de fusta, metàl·lics, de pell, de paper de vidre...

[per a més informació consultar a la panera dels tresors, imatge extreta de la mateixa pàgina web]

Tractament de so

Qui ets tu?