Seminari 22.12.09

Última sessió de seminari, possiblement també els últims moments que passarem d’aquesta manera, tots quinze junts compartint estones de reflexió, recordant sensacions, creant debats, establint opinió... Juntament amb la nostra professora, l’Anna MacKay.

Hem dedicat aquesta última trobada, a recordar de quina manera celebràvem a l’escola les festivitats de Nada. Exprimint records, i trobant moments, tots hem compartit les decoracions de l’aula, la celebració del Tió en cursos més petits, l’elaboració d’elements plàstics relacionats amb les festivitats, la decoració de la tapa de l’àlbum al final de trimestre amb motius nadalencs, l’amic invisible en cursos més avançats...

Amb tot això, ens hem adonat, o ens han fet adonar, de que en un inici a les escoles es tractava el Nadal de manera més simbòlica, per mitjà de les decoracions a l’aula, la creació d’elements nadalencs... Però ara, el consum i l’abundància han envaït fins i tot els centres educatius.

Per aquest motiu, se’n ha proposat una activitat que podríem fer amb els alumnes, un cop ja passades les festes, per procurar disminuir aquest consum tant excessiu pels pròxims anys. L’activitat consta a durant el període de Nadal, enregistrar els anuncis de joguines i recopilar els estimats catàlegs dels nens. D’aquesta manera, un cop passades les últimes festivitats, els reis, els preguntarem que què n’han fet d’aquelles joguines que tant demanaven, així farem adonar-los de que potser no ho necessitaven ni ho volien tant com ells creien.

Un altre joc que podem oferir-los, és fer una carta als reis, però no com la fan cada any, aquest cop hauran de ser capaços de demanar coses que no es poden comprar, coses immaterials. Aquesta és una activitat que els costa molt als nens, tal i com ens ha indicat la tutora de seminari, però jo crec que si els passa això, és perquè s’han vist afectats i absorbits per la societat de consum d’avui en dia. Ja que els publicistes aconsegueixen deixar-los envaladits davant els seus espectaculars anuncis, i els pobres e indefensos infants, actuen com a titelles d’aquest gran sector.

Quan ja van a cursos més avançats i deixen de banda el caga Tió, els proposem que realitzin l’amic invisible, una activitat que trobo que pels nens es d’allò més divertit i emocionant, parlant des del record. També podem proposar que el regal sigui de collita pròpia, quelcom elaborat per ells mateixos. D’aquesta manera contribuïm amb la disminució d’aquest consum i desenvolupem la creativitat i la imaginació dels infants.

Hem tractat també el tema de la globalització, i amb aquesta barreja de cultures, ens hem plantejat com hauríem d’estructurar la tradició cultural de Catalunya a les escoles que intenten transmetre-la. En concret, l’aspecte del pessebre, ja que cada cultura i religió bé acompanyada amb diferents versions i variants de la típica història que tots o gairebé tots coneixem. D’aquesta manera, cal escoltar als nens quan parlen entre ells, de com és el pessebre a casa seva, de si en fan o no... Per saber com a casa celebren aquestes dates. Ara, amb les petites històries de tots, serà quan nosaltres, les futures docents, podrem reunir tots els aspectes que els infants han anat esmentant per a crear el nostre propi relat format de trossets de Nadal que cada un. Cal aprendre a respectar-se entre cultures i també entre famílies.

Per finalitzar, també hem parlat de la màgia d’aquest éssers fantàstics com ho son els reis, el Tió i el Pare Noel. De com reaccionen els infants i com reaccionar els adults davant el dubte de la seva existència. Els adults mai no haurem de contestar d’una manera clara el que se’n pregunta, sinó que els hi tornarem la pregunta d’una manera ingeniosa. De ben segur que tots recordem el dia en que vàrem descobrir que “els reis són els pares”, no es tracta pas d’endarrerir-los la descoberta sinó de que gaudeixin de ser infants, i quan es plantegen el dubte, de fer-los reflexionar perquè ells mateixos n’obtinguin la resposta.