Territori: el barri de Gràcia

GràCia

View more presentations from LaiaRL.

Doncs, aquest ha estat el treball de territori de l’Elisabet Santiago i meu. Hem intentat explicar els aspectes més rellevants d’aquest barri procurant que el nostre discurs no s’allargués massa i es fes pesat. Ens hem posat en el paper de dues turistes i hem triat aquest barri per a passar unes vacances de lleure, per gaudir de l’ambient, de les festes, de la calidesa que desprèn...
En un primer moment vam pensar de fer alguna llegenda urbana, però què millor que parlar d’aquest barri i fer-ne una mica de publicitat! Esperem que us hagi agradat.

Recitació: El soldadet de plom

El darrer dimecres dia 2 de desembre, les meves companyes Elisabet Santiago, Natalia Castillo i jo, vam fer la recitació. Davant els dubtes sobre què recitar, ens vam decantar per un conte infantil, un conte que no fos el més conegut per tots nosaltres però que segur que en algun moment o altre hem sentit a parlar.

Va ser una experiència enriquidora, ja que trobo, que contra més exposicions i recitacions estem fent, anem evolucionant cap a millor. Els primers dies érem incapaços de fer una posada en escena, gesticulacions, parlar pausadament... I ara, poc a poc, anem progressant.

Trobo que en general ens va sortir bé. A trets generals, el que ens costa més és el control dels nervis, encara que espero que dia rere dia també puguem millorar en aquest aspecte.

A continuació us deixo el conte del soldadet de plom:

El Soldadet de Plom

Habilitats Motrius Bàsiques: Desplaçaments

Habilitats Motrius BàSiques

View more presentations from LaiaRL.

Seminari 3.12.09

Aquesta sessió de seminari, va servir per a exposar els audiovisuals que vàrem estar preparant la setmana passada sobre la setmana d'activitats realitzada. Ha estat molt entretingut veure els diferents vídeos i power points realitzats pels companys juntament amb la seva explicació. I com ens vàrem ajuntar amb un altre seminari (degut a la falta d'àudio de l'ordinador del que disposàvem) vam podeu gaudir de diferents montatges, visions, punts de vista i opinions de molts més companys dels que ens esperàvem.

Aquest ha estat el nostre resultat:

Com analitzar una obra: segons Eisner

1.- DIMENSIÓ CRÍTICA: mirada pròpia i coneixement de les obres a nivell significatius. Estructures de referència que hem d’aplicar per aconseguir una experiència significativa amb obres d’art.

1.1.- EXPERIENCIAL: les experiències nostres com influencien a les obres que veiem. Importància de que els nens puguin parlar sobre l’obra, cal escoltar-los . Als nens l’obra d’art els afecta d’alguna manera i no tenen cap problema al expressar-ho a diferència dels adults que ens cohibim al pensar què diran els de la nostra opinió i com ens jutjaran.

1.2.- FORMAL: fa referència a la part externa de l’obra: mida, colors, formes, figuratiu/abstracte, estructura (com estan organitzades les formes)...

1.3.- SIMBÒLICA: referent als símbols, en aquest cas no poden descobrir les simbologies per ells sols i és el mestre qui haurà d’ajudar-los a descodificar la simbologia. En trobem de dos tiups:
· 1.3.1.- CULTURALS: religiosos (com a l’exposició del Romànic, els apòstols estaven representat per mitjà de la simbologia d’un lleó, un àngel...)
· 1.3.2.- ELS PROPIS DE CADA ARTISTA: simbologia característica de cada artista que és únic a les seves obres (Miró té uns símbols creats per ell i únics a les seves obres)

1.4.- TEMÀTICA: tot quadre, obra es centra en un tema molt concret per complex que sigui o per molt que expliqui moltes coses, té un tema central al seu rerefons.

1.5.-MATERIAL: el material que tria l’artista alhora de fer l’obra, tipus de pintura que complementa el que es vol dir (és molt important una bona tria de material.) També a l’escultura és molt important (ex: pietat, creada a partir de marbre blanc de Carrara.) El material afegeix significat a l’obra.

1.6.- CONTEXTUAL: important que l’artista ha volgut explicar, influenciat per l’època, les , el pensament del moment, els corrents ideològics...

Seminari 1.12.09

La sessió d’avui ha consistit, per una part, en fer un debat a nivell de contingut de la pel·lícula Àgora, i per altra banda, comentar l’activitat realitzada el dimecres de la setmana d’activitats que consistia en cercar i visitar una proposta educativa.

El debat sobre la pel·lícula, ha girat entorn una fitxa que tractava diferents aspectes del film per poder compartir i exposar les nostres opinions. Primer de tot, calia pensar en els diferents temes que tracta la pel·lícula, i n’han sortit forces:
- Religió
- Política
- Fanatisme
- Astronomia
- Filosofia
- Ciència
- Ideologia
- Educació
- Imposició
- Tolerància
- Respecte
- Convivència
- ...

Per altra banda, ens hem fixat en els diferents elements de situacions comunicatives que es mostren, i ens hem adonat, que les úniques comunicacions dialogades que apareixen, són a l’àgora i al parlament. La resta de situacions, són un intent de comunicació a través de la manipulació (segrest, agressivitat, força, ignorància...) i no pas per mitjà de la paraula.

En referència al llenguatge audiovisual, cal destacar la grandesa de les tècniques emprades com la banda sonora, les imatges, els efectes audiovisuals, els colors de la roba, la visió d’àliga i el zoom... Tot relacionat i amb un rerefons simbòlic.

Un cop visionada la pel·lícula, en concloem que s’ha de promoure el debat, el diàleg, l’experimentació entre l’alumnat concretament centrant-nos amb l’educació infantil, ja que és molt important escoltar la veritat dels altres, ja que no sempre la nostra veritat teòrica és la veritat absoluta. Cal escoltar, cal aprendre i saber escoltar, absorbint la informació que rebem. Cal respectar la veritat dels demés.

Per finalitzar, un cop acabat el debat de la pel·lícula hem reprès el tema de la setmana d’activitats i cada un de nosaltres, hem explicat a la resta dels companys l’activitat que vàrem fer, escoltant d’aquesta manera propostes diferents i interessants. Com ara l’oferta educativa que proposa l’Aquari de Barcelona, una obra teatral en l’hora del conte d’una biblioteca, el CaixaFòrum, l’Auditori, el Museu de la Xocolata... i finalment, el Zoo de Barcelona per part meva i de l’Elisabet.

Apunts de classe 30.11.09

MAPES CONCEPTUALS
- La seva creació ens pot ajudat a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.
- Per a crear un mapa conceptual, passem per diferents estadis:
1. Selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la)
2. Reflexió sobre la relació de cada concepte amb tots els altres (connectors)
3. Concepció d’una representació gràfica adequada (dibuix i forma del mapa conceptual així com que sigui coherent, clar i entenedor.)
- La seva construcció, és un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatius en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
- Com crear un mapa conceptual? Amb qualsevol editor gràfic. Però hi ha programes més específics i eficients per a realitzar aquesta tasca: CMapTools.




FLUXOGRAMES (eines de suport al pensament)
- És una eina que s’utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca.
- Els podem usat amb dos fins (des del punt de vista del professorat):
1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional.
2. Ensenyar l’eina als alumnes, tenint en compte que és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: organització, planificació, presa de decisions, resolució de problemes, ordres i instruccions, compliment de normes...Tenen una sèrie de simbolismes ja definits:

- Podem treballar fluxogrames amb eines com el Microsoft Word o l’Open Office Write. En el nostre cas, utilitzarem el Gliffy, és una eina on-line que permet crear, guardar i editar diagrames de flux.