Aquesta sessió de seminari,va servir per a exposar els audiovisuals que vàrem estar preparant la setmana passada sobre la setmana d'activitats realitzada. Ha estat molt entretingut veure els diferents vídeos i power points realitzats pels companys juntament amb la seva explicació. I com ens vàrem ajuntar amb un altre seminari (degut a la falta d'àudio de l'ordinador del que disposàvem) vam podeu gaudir de diferents montatges, visions, punts de vista i opinions de molts més companys dels que ens esperàvem.
Vídeo: “The baby human” És un vídeo que a partir de casos reals i de experimentacions amb diferents infants de diversos mesos, mostra el procés evolutiu dels nadons des del reflex de marxa, les petades, els girs, el sentar-se, reptacions, arrossegament, gatejar, caminar recolzant-se i finalment caminar aprenent a mantenir l’equilibri.
Classe pràctica de gestió de la informació Els documents, deixem d’enviar-los per correu ja que cada cop que enviem un, se’ns duplica o bé nosaltres volem tenir una còpia. Una bona manera d’enviar i compartir informació és a través del Google Docs. La informació, passa d’estar emmagatzemada al nostre pen drive o al disc dur del nostre ordinador, per quedar en un servidor de google. Cada període de temps, podem copiar els documents si desitgem tenir-los al nostre ordinador.
Un clar exemple de Google Docs, és el suro de gestió de l’assignatura de Tic. Hi ha dues accions diferents: - Publicar, on tothom ho pot veure però no pot editar el document. - Compartir, on donem accés a altres persones per poder editar el document.
Google Docs, és un Microsoft Office amb capacitats comunicatives, mentre que un Wiki és una pàgina web. Tots dos comparteixen la característica de ser col·laboratius i de tenir un historial on podem veure en tot moment les intervencions efectuades per cada membre del grup.
Els treballs es poden efectuar de manera sumatòria, on cada component del grup elabora la seva part i al final s’uneixen totes, és a dir, es fragmenta el treball i es reparteix. O bé de manera col·laborativa, a través per exemple de Google Docs o d’un Wiki. En aquest cas, la informació està sent revisada en tot moment per els altres membres del grup i poden aportar i ampliar la informació de la resta dels companys.
Per treballar en el Google Docs, cal tenir dues pestanyes obertes, la del Google Docs, i la del correu de gmail. Hi ha diferents possibilitats de treballar, a partir d’un document de text, d’una presentació, d’un formulari, d’un full de càlcul...
A la classe, hem fet diferents activitats per practicar amb el Google Docs: - 1a, crear i compartir un document de text - 2a, crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació - 3a, crear un full de càlcul i un formulari
Viquipèdia, hem fet una petita experiència, tot comprovant, si gaudia de les mateixes característiques que un wiki.
Aquesta enciclopèdia lliure, inclou una opció, que es la de “vigilar”, es tracta de fer-se càrrec d’un seguit d’articles, procurar el seu bon estat i aquesta aplicació, ens notificarà de les possibles modificacions i actualitzacions produïdes, d’aquesta manera, en facilita la tasca de voluntariat digital.
La viquipèdia ens permet comparar, contrarestar i com que està documentat, podem accedir a les fonts que han sol·licitat per a realitzar l’article i així poder comprovar la veracitat d’aquest.
Se’ns presenta en multitud d’idiomes, però el contingut que hi apareix, tot cercant el mateix concepte, és diferent. Així doncs, valdrà la pena cercar la informació en diferents idiomes per acabar de completar-la.
Com fer una entrada? - A partir d’enllaços no editats (mantenen el format d’un link però són de color vermell i enllacen en una pàgina en blanc. - Editant un article ja escrit, per fer-li aparèixer la paraula clau que necessitem, i a partir d’aquesta, crear un enllaç on hi apareixerà una pàgina en blanc llesta per ser escrita.
Llibre d’estil, de la mateixa manera que tots els diaris mantenen sempre el seu format, el seu estil, la viquipèdia també gaudeix d’una sèrie de normes i pautes que permeten que tots els nous continguts que s’hi editen, respectin el format dels més antics.
Projectes germans de la viquipèdia - wikimedia commons, permet pujar imatges al bloc directament ficant l’adreça web en lloc de fer-ho des de un arxiu, d’aquesta manera, només linkem la fotografia, no la copiem. Totes les imatges que s’hi presenten en aquesta web, estan subjectes a una llicència de creative commons, per tant, només haurem de parar atenció a la demanda de l’autor. - Wikibooks, aquest projecte, posa a l’abast de tothom, llibres, manuals, tutorials i altres textos pedagògics de contingut lliure i d’accés gratuït.
Un cop hem après el seu funcionament, les seves normes i característiques, caldrà que fem un treball. Es tracta de fer una aportació significativa a la viquipèdia, relacionat, està clar, amb el món de l’educació. Podem fer aportacions de tot tipus: - traduccions de la viquipèdia en anglès - ampliar un article (per mitjà d’enllaços no editats) - cercar un tema d’interès i fer-nos venir bé algun article per enllaçar la nostra informació
Ha de ser entre 4 i 6 persones i en tot moment caldrà respectar les normes d'estil i citar totes les fonts. Tota la informació necessària per l'elavoració d'aquest treball, està al bloc de gestió.
V. Bush va proposar una idea per millorar la comunicació científica, imaginant una màquina que arribés a operar com la ment humana, per associació d'idees, però degut a la limitació de l'informàtica del moment, no es va poder dur a terme.
T. Nelson va pensar en una xarxa com la d'Internet, trenta anys abans de la seva aparició, i malgrat no es va poder realitzar per l'endarreriment de la tecnologia en aquell moment, va donar lloc a innovacions com:
Hipertext consta d'un mitjà de pàgines a partir de conceptes que s'enllacen entre si. Aquest conjunt d'enllaços, forma una xarxa.
Hipermèdia, que funcionavaper mitjà d'enllaços i que incloïa imatges i sons, apart del propi text.
D. Engelbart, investigador que inventa el ratolí que permet una comunicació d'anada i tornada amb l'ordinador, establint així, la comunicació interactiva, que funcionava a base de grafismes i símbols visuals.
Els hipermèdia apareixen cap als anys noranta, com es el cas dels CDroms. La majoria d'aquests programes interactius tenien propòsits educatius. La interacció no només servirà a nivell educatiu i lúdic, sinó que també intervendrà en l'àmbit social i comercial.
Entrades
