RSS

Seminari 29.10.09

Com a cada sessió de seminari, iniciem la classe amb lectures preparades, que llegim en veu alta. Aquest cop, però, havíem de fer la lectura de peu. Finalment, es va anul·lar l’activitat, ja que cap de nosaltres sabíem que faríem la mateixa activitat que en les classes de seminari de mòdul 1.

Així que, vam passar a l’activitat següent, una notícia d’actualitat educativa proposada per l’Anna MacKay. Un recull de quatre articles de diaris que parlen sobre la nova proposta de calendari escolar per al curs 2010-2011 a Catalunya.

Des de fa anys, s’està pressionant el seu canvi, per a buscar períodes de descans per als alumnes entre trimestres. La modificació d’aquest, té en compte diferents factors, com la climatologia, les tradicions culturals...
Es proposa iniciar les classes el dia 7 de setembre, i com que no es pot ampliar l’horari dels alumnes, es proposa una setmana no lectiva al mes de febrer. (Aquest canvi d’horaris no afecta a les escoles bressol.)

A questa proposta ha provocat molts enrenous tot i que encara no s’ha ni acceptat ni desestimat. Nosaltres, des de la sessió de seminari, hem organitzat un debat, dividint la classe en dos grups, uns que estaven a favor de la proposta, i els altres en contra. Al meu grup i a mi, ens ha tocat posicionar-nos en el no.

Aquests han estat els nostres arguments per a defensar la nostra postura:
- La setmana de vacances al mes de febrer trenca el ritme escolar. Els alumnes acaben de tornar tot just de les vacances de Nadal i ara tronen a tenir una setmana festiva. I un parell de mesos després tornen a tenir un altra descans a la festivitat de setmana santa.

- Totes les festivitats que hi ha durant l’any tenen un motiu concret i estan relacionades amb festes tradicionals, Setmana Santa, Nadal, Tot Sants, la Mercè, la festa del Pilar... En aquesta setmana de vacances, no es treballa cap festivitat tradicional i pot portar problemes alhora de explicar-los als infants el motiu de la setmana no lectiva.

- Aquesta petita setmana de vacances, no serà en ambient familiar, ja que els pares i mares estaran treballant. Aquests nens, tornaran a patir les conseqüències de ser “niños llave” i “niños agenda”, ja que o bé es passaran tot el dia sols a casa, o bé els pares els enviaran a campaments, de colònies o a qualsevol lloc on es puguin fer càrrec d’ells i tinguin el horari ben ple.

- S’ha comentat que hi ha beques que ajuden a les famílies amb problemes econòmics, però està clar, que aquestes ajudes no arribaran a tothom i hi això causarà problemes familiars...

- Tant els esplais com els caus, es probable que per cinc dies no muntin activitats ja que no els i sortiria a compte i no valdria la pena.

- Una altra opció, es que enlloc de ser una setmana festiva, que la pròpia escola actuï com una “escola d’estiu” i munti activitats gratuïtes per als nens. Així es la pròpia institució qui es fa càrrec dels alumnes i els pares estan tranquils sabent on estan els seus fills i que no tindran problemes econòmics.

- Moltes vegades es diu allò de...”si un canvi provoca tants problemes, es millor no efectuar-lo”

- Per altra banda, també s’està posant en joc l’eliminació de la jornada intensiva del juny, cosa que no s’hauria de fer ja que per clars fets climatològics, en aquesta època de l’any fa molta calor i els nens no aguantarien un dia sencer, s’originen conflictes...

Cal dir, que el grup que s’ha posicionat a favor del si, ha exposat força arguments malgrat la dificultat que comportava ja que no estaven a favor del projecte i els hi era més difícil trobar arguments sòlids per a convèncer al grup contrari.
Finalment el debat ha estat força entretingut, hem participat tots, ens ho hem passat bé, i el més important, hem treballat un tema d’actualitat educativa molt important i que hem trobat de gran interès.

Decàleg del bon comunicador

Relacionat amb el contingut
- Preparar un bon guió.
- L’orador ha de ser capaç d’improvisar.
- En el discurs no ha de mancar ni sobrar res.
- El bon comunicador ha d’evitar les “coletillas”, que s’acostumen a produir per nervis o per a fer una pausa.
- Fer-se les quatre preguntes: perquè, què, a qui i com, es a dir, descriure, començar a explicar, interpretar i justificar.
- Exposar a la introducció les idees principals del discurs.
- Saber argumentar i exemplificar.

Llenguatge corporal
- Gesticulació, posició, mirades, somriure, tècniques per amagar el nerviosisme, crear complicitat amb el públic.
- Ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l’orador com a l’espectador.
- Controlar la respiració, ajuda a controlar els nervis.

La veu
- Bon ús de la veu (intensitat, volum, velocitat, vocalització, articulació, entonació, vocalització, pauses, silencis...)
- Bon ús del llenguatge oral (sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi.
- S’ha de parlar amb claredat i fer ús de frases curtes.

Elements de l’entorn. Proxèmia
- Mobiliar

- Posició de les taules.
- Contaminació acústica.
- Il·luminació.
- Utilització de suports audiovisuals.

Estratègies per a captar el públic
- Saber utilitzar les figures retòriques.
- Ús de l’humor.
- Exemples per a captar l’atenció del públic.
- Ser clar, breu, precís alhora d’exposar el tema per a que el públic s’interessi.
- Ha de tenir una bona capacitat d’improvisació i naturalitat.
- Utilitzar l’anècdota o l’acudit.
- Actitud positiva.
- Adaptar el discurs al públic.

Seminari 27.10.09

Com a cada inici de seminari, vam portar lectures preparades per llegir en veu alta, d’aquesta manera anar practicant per quan ens toquin les activitats de lectura de l’àrea de comunicació. Com sempre, les recomanacions de la nostra professora de seminari, l’Ana MacKay, són que baixem la velocitat, el ritme de lectura ha de ser més lent, hem d’escenificar amb paraules, exagerant els diàlegs, hem d’actuar, jugar amb el to de veu, fer més pauses...

A continuació, vam parlar una mica sobre la setmana d’activitats, establint les sortides, els diners a pagar, les activitats proposades per a cada professors...

Tot seguit, varem posar en comú les revistes educatives que havíem cercat, activitat proposada per la tutora en el nostre seminari. Després de posar-les en comú, l’Ana ens va dir quines eren les més importants i les que hauríem de tenir en compte, ja que de cara a un futur pròxim les podríem necessitar. Són les següents: el guix, el guix infantil, infància europa i cuadernos de pedagogía.

Posteriorment ens vam dedicar a navegar per la xarxa, per
www.bcn.cat/imeb (Institut Municipal d’Educació de Barcelona), on tenen un apartat d’activitats educatives molt interessant. Com ara, el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) on pretenen fer entrar l’oferta cap a l’escola i a l’escola cap a l’oferta, la ciutat també és educadora, tot el que hi ha fora de les escoles també educa. Amb aquest projecte, es pretén adreçar la televisió, ràdio, zoo, teatre, museus... Cap a les escoles i al revés també.

Hi ha altres d’altres apartats interessants com el programa d’activitats escolars (de 0 -18 anys, s’obren les inscripcions al setembre i són un conjunt d’activitats gratuïtes), ja tenim un fill (es un espai d’assessorament per aquells pares que tenen el seu primer fill), espais familiars (són ludoteques per a pares i fills, en família) i música per nadons (ofereixen diferents músiques per a nadons),que valdria la pena consultar-ho.

Preguntes sobre l'audició

Què és fer audició?
És escoltar música amb un objectiu/finalitat. Una audició pot ser en directe o enregistrada, dins de la enregistrada en trobem d’àudio i d’audiovisuals.

Diferències entre sentir, escoltar i entendre

Sentir és un acte involuntari i fisiològic, mentre que escoltar requereix una intenció, atenció, implicació emocional i és un acte afectiu. Entendre, és raonar, comprendre i un acte mental. De quina manera passem d’escoltar a entendre en una audició? A base de repetició!

Quan podem començar a fer audició?
A partir dels set mesos que els nens ja tenen l’oïda perfectament acabada i són capaços d’escoltar-la. La resposta de: “des de la gestació”, seria incorrecte, ja que no escolten la música sinó que la senten i la perceben.

Creieu que hi ha músiques més adients que d’altres per als infants?

Sí, depèn del moment, l’edat i els objectius que hi hagi al darrere i les intencions. No hi ha música prohibida, únicament hem de tenir clar perquè ho fem, hem de tenir un argument.

Objectius de l’audició
Estimular, emocionar, conèixer els instruments, crear hàbits, gaudir, ballar, conèixer diferents estils musicals, per identificar cançons...A parvulari, les audicions són un model, un referent. Tota la música que escoltem enriqueix els nostres coneixements musicals. L’audició ens connecta amb l’art.

Apunts de classe 26.10.09

Principis bàsics que s’han de tenir en compte a l’hora de crear un Power Point
- Ha d’estar adaptat al públic.
- S’ha d’evitar el doble discurs.
- Hem de saber quin és l’objectiu didàctic.
- Hem de saber sobre quin suport el treballarem (on es projectarà?)
- Hem de saber perquè posem les imatges, els vídeos, els àudios en cada moment. Han d’aportar alguna cosa més del que el text ens diu.
- Cal jugar amb els colors del fons per donar més èmfasi a la imatge o text qui hi col·loquem a sobre.

Com estan estructurats els programes de presentacions (6 elements)
- Presentació, és el conjunt de diapositives.
- Diapositives són l’eix central dels programes de creació de presentacions.
- Objectes com ara text, vídeo, imatges que es col·loquen en les diapositives.
- Accions són el conjunt d’instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre un objecte.
- Transicions, són un efecte visual i/o sonor que s’estableixen entre diapositives.
- Animacions són un efecte visual i/o sonor que s’estableixen als objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida dins la diapositiva.

[Per aprofundir més en el món del Power Point, mireu les publicacions anteriors: “Les presentacions a l’educació” i “Prepara’t un Power Point per a les teves classes però no l’ensenyis als teus alumnes.”]

Blogosfera (NEE)

El nostre treball de blogosfera ha consistit en cercar informació sobre els infants que requereixen Necessitats Educatives Especials (NEE). Mentre ens documentàvem, vàrem observar que la informació que hi havia tant a la xarxa, com en els llibres de text sobre NEE era molt àmplia. Així doncs, vàrem limitar el tema i cada una de nosaltres es va centrar en un àmbit de l’ensenyança diferent.

L’Elisabet Santiago, va fer recerca en l’àmbit de l’Educació Física, la Natàlia Castillo es va centrar en l’informàtica, i jo des del punt de vista musical.

L’exercici ha consistit en que la Natàlia des del seu bloc, demanava ajuda a qui estigués interessat en el tema i fos capaç de proporcionar-li informació sobre els nens amb NEE. L’Elisabet i jo, a partir de comentaris a la seva entrada, l’hem aportat una sèrie de documentació, adreces webs i blocs on extreure més informació i aprofundir en el tema.


Jo, concretament, vaig consultar un blog
que em va ser de gran ajuda per cercar l’àmbit de nens amb NEE en el que em volia centrar, vaig triar la música. També em va ajudar per a posteriorment aprofundir el tema alhora de buscar informació per la xarxa. Vaig trobar també d’una Associació de Persones amb Necessitat Educatives Especials, que vaig trobar força interessant.

Amb tota aquesta sèrie d’informació que vaig recopilar, vaig extreure el més important, i va ser amb això amb el que vaig publicar el comentari al bloc de la Natàlia. Deia el següent:
Hola Natàlia, he trobat molt interessant la teva publicació i interès cap als infants amb necessitats educatives especials associant-ho amb l’informàtica.
A continuació t’adjunto una sèrie d’informació que crec que pot ser del teu interès. Es tracta, però, d’enfocar-ho des de la vessant musical.

La música enriqueix la vida de totes les persones, ajuda a tot ésser humà, per això és necessari que rodegi al nen amb NEE un ambient musical ric i controlat en estímuls. Aquesta experiència sensorial l’ajudarà a proporcionar un desenvolupament emocional, psicofisiològic i social equilibrat.

El principal problema dels nens amb NEE és la comunicació, expressar-se, relacionar-se. Això pot ser degut a la carència de vocabulari i a l’ús limitat de les paraules. La música és una via de comunicació no verbal, per mitjà d’aquesta el nen amb NEE troba el camí de relació i expressió dels seus sentiments.

Els nens que requereixen NEE tenen una cosa en comú: les seves mans, no segueixen el desenvolupament esperat en relació a la seva edat cronològica i en alguns casos, els seus patrons motors no són els adequats. Aquí es quan apareix en joc la música, els instruments i la capacitat que tenen d’ajudar a aquests nens.
Els teclats, serveixen com a teràpia sensoperceptiva
Els instruments de percussió transmeten vibració i es ideal per nens am dèficit auditiu o sensoperceptiu.
Els de vent, ajuden a nens amb hipotonies (menor massa muscular, trastorn associat a malalties genètiques) o paràlisis cerebral.

Si necessites més informació, pots consultar aquest bloc que és força interessant i et pot ser de gran ajuda. T
ambé et proporciono la pàgina web d’una Associació de Persones amb Necessitats Educatives Especials.

Power Point conferència Ana del Barrio Saiz

El passat dimecres dia 21, vam assistir a una conferència a l’auditori de la universitat, que ens oferia l’Ana del Barrio Saiz, sobre el seu treball titolat “Millorant la qualitat professional mitjançant comunitats d’aprenentatge crític i estratègies de diversitat.”

A continuació, adjunto el Power Point que va utilitzar al llarg de la seva xerrada traduït al català.

I tot seguit, el treball que vàrem haver de realitzar tenint en compte les estratègies comunicatives de la conferenciant i les idees principals del seu discurs.


Prepara’t un Power Point per a les teves classes però no l’ensenyis als teus alumnes

L’ús tradicional, avantatges i inconvenients
Hi ha dos tipus de presentacions, tal i com hem vist a l’article anterior publicat:
- Tradicionals, on s’entenen als professors com a font de saber, ha de transmetre el coneixement de la millor manera possible a l’alumne “classe magistral”.
- Creativa que s’entén a partir de les concepcions que parteixen de Piaget i el constructivisme.

Avantatges de l’ús tradicional:
- L’alumne sempre té en pantalla una guia del que s’està dient.
- Permet crear: esquemes, incorporar imatges, elements multimèdia com ara so, vídeo, animacions...
- Facilitat per l’alumne a l’hora de prendre apunts.

Desavantatges de l’ús tradicional:
- Massa informació a les diapositives dificulta la claredat.
- L’orador es limita a llegir en pantalla.
- Abús d’elements multimèdia.
- Prestar més atenció als efectes incorporats d’animació i transició que no pas al discurs en si.
- S’estableix un doble discurs: el que va explicant l’orador i el de l’oient que va llegint les diapositives.

L’ús creatiu del Power Point. Com l’identifiquem?
Ús contrets de les diapositives com una modalitat innovadora.
- Presentacions que treballen en espais i moments que van més enllà de la situació de classe formal.
- Presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor-alumne o alumne-alumne.
- Presentacions que faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu.
- Presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador.

Propostes d’ús creatiu i multimedial del Power Point
- Substituir les tradicionals diapositives de fotografies.
- Crear un Power Point amb un repertori de sons i melodies mitjançant enllaços.
- Crear material escrit, no té límits com el processador de textos ni eines complicades com els dels programes de dibuix i de retoc de fotografies.
- Fer una activitat interactiva, per mitjà d’una diapositiva amb tot de preguntes i un enllaç que porti a una altra amb les seves respectives respostes.
- Ús del Power Point com una eina més d’estudi i treball a les classes d’educació artística.
- Per als més petits utilitzar-lo com a recurs a l’hora d’explicar un conte.
- Com a transmissor d’emocions.
- Com a màquina de recollir idees.

Les presentacions a l'educació

Tres temes fonamentals al parlar de presentacions a l’educació
- La utilització de presentacions, implica sempre una metodologia orientada a la transmissió de coneixements del professor a l’alumne?
- Podem fer un mal ús de les presentacions? Com saben com detectar-lo?
- Utilitzar presentacions implica un major aprenentatge de l’alumne?

Competències que es desenvolupen
- Adquirir capacitat de: cerca, selecció, anàlisi, síntesi de la informació i transformar-la en coneixement.
- Per comunicar-se de forma col·laborativa. Recolzar l’aprenentatge individual i contribuir a l’aprenentatge dels altres.

Programes per crear i publicar presentacions
- Microsoft Power Point és el més utilitzat i amb més possibilitats creatives i multimedials (Microsoft Office)
- Impress és lliure i gratuït, té molta qualitat (Open Office)
- Google docs és un servei on-line, es publiquen en format web. És gratuït però no lliure.
- Slide share és un servei on-line que permet publicar presentacions fetes en Power Point (www.slideshare.com)

Com estan estructurats els programes de presentacions (6 elements)
- Presentació, és el conjunt de diapositives.
- Diapositives són l’eix central dels programes de creació de presentacions.
- Objectes com ara text, vídeo, imatges que es col•loquen en les diapositives.
- Accions són el conjunt d’instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre un objecte.
- Transicions, són un efecte visual i/o sonor que s’estableixen entre diapositives.
- Animacions són un efecte visual i/o sonor que s’estableixen als objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida dins la diapositiva.


Com utilitzar-les a l'educació
Hi ha dues opcions depèn de la metodologia docent que s’utilitzi:
- Per transmetre d’una manera ordenada i clara informació als alumnes.
- Per a motivar, interactuar, seduir, emocionar, mostrar, construir...

Apunts de classe 21.10.09

Tractament de so
Digitalitzar el so consisteix a convertir la informació sonora en un arxiu (que és una seqüència de codi binari susceptible de ser tractada amb un ordinador.)


Per captar la informació sonora i convertir-la en digital necessitem dispositius capaços de fer-ho:
- Reproductor mp3
- Telèfon mòbil
- Càmera de fotos digital
- Micròfon, hi ha de dos tipus:
omnidireccionals que capten el so de totes les direccions.

unidireccionals que només capten el so que s’hi dirigeix directament.

GOEAR, és un servidor web que permet penjar àudio i genera un codi embed.

AUDACITY, és un programa d’edició d’àudio que podem descarregar gratuïtament des de la xarxa.
- Podem treballar amb diverses pistes, reduir el soroll d’un enregistrament, eliminar, retallar, copiar o enganxar fragments, amplificar o reduir el volum...
- Podem desar el projecte amb totes les pistes emprades per continuar treballant en un altre moment o bé exportar-lo a format mp3, haurem de descarregar el codificador LAME (edició-preferències-fitxers de so.) El format mp3, redueix les freqüències.
- Podem agafar el zoom per identificar les paraules d’àudio gravades.
- Ens permet silenciar les pistes d’àudio per sentir-ne una de concreta
- Podem manipular i modificar les cançons, jugar a moure fragments...El format mp3 no es lliure ni gratuït, s’ha de pagar. Audacity, no exporta directament el format mp3, ho fa des d’un programa extern.


Apunts d'Educació Física

2.10.09

Dimensions susceptibles a ser educades. Parlem de tres tipus de cos.
L’Educació Física és l’àrea de coneixement que educa al nen integral a través del moviment.

OBJECTIVA
Genera un moviment mecànic.Cremada
Gesticulacions tècniques esportives
Cos com a carn
Entrenaments
Partits
- Cos com a màquina (part física, sumàtica) genera un moviment mecànic.

COS PENSANT
Lògica motriu
Moviment pensant.SUBJECTIVA
Vergonya
Gaudir de l’esport
Esforç, patiment
Acceptar el cos com és, no com un tros de carn
- Cos pensant, lògica motriu, moviment pensant.

SOCIAL
COS SOCIAL amb una visió crítica al movimentNoies no han de tenir múscul
Noies han d’estar tapades
Noies femenines
Nois futbol
- Cos social amb una visió crítica al moviment.


9.10.09

L’Educació Física des de la filosofia. Perquè parlem d’Educació Física i no de gimnàstica? Quan comença històricament l’educació, el procés educatiu en l’espècie humana?

Hi ha una sèrie d’informacions que es transmeten de generació en generació, i d’altres que les adquirim de manera innata. Quan el nostre codi genètic, no ens dóna la informació suficient per a poder sobreviure, s’inicia un procés educatiu, un procés de traspàs de cultura, de generacions. L’educació és quelcom constitutiu en l’espècia humana, “el hombre solo puede llegar a ser hombre a través de la educación” (Kant.)

El que li és propi a un animal, no és educació, tal i com l’entenem nosaltres, és ensinistrament. El grecs, diferenciaven dos tipus d’educació:
EDUCARE, ensinistrament (procés de fora cap a dins)
EDUCERE, de promoció personal, millorar les qualitats interiors i fer-les sortir (procés de dins cap a fora.)
Els humans, l’espècie humana fa actes de consciència a diferència de la resta de les espècies. Valorem, analitzem i tenim consciència de les coses.

L’espècie humana, sempre es debateix de manera reflexiva en el:
SER
PODER SER
HAVER DE SER
- Educació basada en educere

En els humans, també hi ha una part d’educare però hem d1entendre, que com no som animals hem de basar l’educació en una part de consciència i reflexió. La memorització s’ha de treballar però no tot es basa en educare.

En l’educació física passa el mateix, la GIMNÀSTICA es basava en EDUCARE, reproducció de diferents moviments tècnics. En canvi l’EDUCACIÓ FÍSICA va més enllà de l’àmbit físic, orgànic i corporal, té en compte l’àmbit físic, cognitiu, social i emocional. Tots aquests aspectes es vinculen i es relacionen entre ells:
El domini motriu, dóna confiança
El moviment genera automàticament relació social
El moviment genera intel·ligència (Rousseau)

La PSICOMOTRICITAT és la que alerta a l’Educació Física de que ens estavem situant en una Educació Física mecanicista, únicament d’educare (la gimnàstica.) La psicomotricitat es basava també en la part cognitiva.


16.10.09

Quina relació hi ha entre COS-ÀNIMA i el vincle que hi ha amb l’Educació Física al llarg de la història?

L’Educació Física ja apareix a la prehistòria, té relació amb els paràmetres bàsics de la supervivència, en aquest àmbit el gest tècnic de caçar, és gimnàstica. La dansa també està relacionada amb la motricitat (capacitat de generar moviment.)

Més endavant, Grècia, és la cultura que introdueix els elements físics dintre l’educació. Els grecs creien en la Paideia (la finalitat educativa, equilibri entre la part física, orgànica i intel·lectual de la persona.) Tenien una visió PSICOSOMÀTICA de la persona, era com un tot, cos-ment anaven estrictament lligats, hi havia una forta relació estre la part física i la part mental.
- La Paideia es manifesta als jocs olímpics, era el moment, on malgrat la independència de les polis tots els grecs es reunien per demostrar el seu amor cap a la Paideia. Les primeres Olimpíades van ser al 1776.
- Una de les altres manifestacions és el corrent científic Jònic, que va ser el bressol de la medicina moderna. Neix la gimnàstica mèdica (mare de la fisioteràpia.)
- Grècia també va ser el bressol de la democràcia, un bon demòcrata s’havia de cuidar també físicament.

Aquesta relació psicosomàtica a partir de Roma es comença a trencar, ja que és un poble molt fort i fan un resum rudimentari de la mentalitat grega. Els romans eren uns hedonistes (plaer per plaer.) Amb Roma neix l’esport-espectacle. Comencen a aparèixer els atletes d’elit (professionals de l’esport però que es dedicaven a seguir en la línia de l’espectacle. Amb Roma, comença la gimnàstica militar (atletes armats.) Divisió total del cos-ànima, Roma aposta totalment pel cos.

A l’Edat Mitjana es trenca totalment aquesta visió psicosomàtica, degut a l’aparició de l’església i el cristianisme. La part més acadèmica i culte, residia en l’església i els monjos. En aquell moment, la part física la mortificaven, era un impediment. La cultura mortificava el cos i la societat, al contrari que la cultura, estava enllaçada constantment en la guerra, en la part física. S’establia una relació d’aquesta mena:
- El culte = odi al cos
- Societat = exercici físic
Amb el fi de l’Edat Moderna acaba l’Edat Antiga i s’inicia l’Edat Moderna.

En el Renaixement aparten a Déu per a posar-hi a l’home, s’elimina la visió absolutista de la religió i hi ha una recuperació dels clàssica i de la idea de la Paideia. Amb Victorino da Feltre es reincorpora i s’adapta la visió de la Paideia al segle XVII incorporant altra vegada la gimnàstica, a la cultura actual del moment.
És el primer renèixer de la mort del cos i qualsevol de les seves manifestacions. “El nen és bo per naturalesa” (Rousseau), és la societat qui el corromp, l’hem d’educar en pre-societat, és a dir, en la natura. A partir d’aquí, s’inicia l’etapa Naturalista. Rousseau planteja la importància del moviment en el nen, “el moviment genera intel·ligència.”

Al segle XIX, ja no es discuteix sobre la importància de l’Educació Física en els nens i les nenes. I s’estableixen quatre corrents molt importants:
- ARNOLD (anglesa), pretenia reduir l’Educació Física al món de l’esport ja que és una eina per basar el caràcter.
- LING (sueca), gimnàstica basada en la gimnàstica mèdica, medicina preventiva a partir d’una sèrie de moviments que donaven salut corporal.
- AMOROS (francesa), visió grega, els valors tenen una relació directe en el valor físic, cos-ment. La part física no es podia entendre sense la part intel·lectual.
- JHAN (alemanya), gimnàstica militar, valors vinculats a la força...

Al segles XX i XXI, apareixen tres grans moviments:
- HIGIENICOESPORTIU (Ling, Jhan, Arnold), basat en la curse navet, esports, flexions, abdominals...
- PSICOMOTRIU (Amoros), iniciat als anys 60 repulsiu a la visió de home-cos = màquina.
- EXPRESSIÓ / COMUNICACIÓ, no ha encaixat a la societat. Valor de cos i moviment com a capacitat comunicadora, comunicar am el propi cos.

En la visió actual, es fa una Educació Física global que inclou aquests tres moviments. El més important en l’Educació Física, és educar al nen.

Com parlar bé en públic

La lectura d’aquest llibre cada cop es més interessant. De fet, ens serà molt útil en la conferència en la que hem d’assistir avui, ja que podrem observar amb quina de les catorze fórmules introductòries inicia el seu discurs, quines tècniques fa servir, com tanca el discurs amb les conclusions...

És a dir, que podrem observar en el conferenciant, tots els aspectes treballats i parlats en el llibre, i analitzar si es tracta d’un bon orador o no.
A continuació, us deixo unes quantes cites més que he anat trobant al llarg de la lectura i que he trobat interessants.

Rarament ens penedim d'haver parlat poc; molts cops d'haver xerrat massa. Aquesta és una màxima trivial que tothom sap i tothom oblida. Jean de La Bruyère

El que més distingeix l'home civilitzat del bàrbar és la facultat de bromejar qmb lleugeresa sobre coses que es pren molt seriosament. Eugeni d'Ors

Parlar amb ornaments i ritme sense idees és bojeria. Ciceró

Abans d'aprendre a escriure, heu d'aprendre a pensar. Nicolas Boileau

La brevetat és l'ànima de l'enginy. William Shakespeare

L'ésser humà té dues orelles i només una llengua perquè pugui escoltar el doble del que parla. Epíctet

Sigui optimista. No és gaire útil ser d'una altra manera. Winston Churchill

Per a fer un bon discurs, cal anunciar què direm, després dir-ho, i finalment hem de recordar què hem dit. Winston Churchill

El principi més profund del caràcter humà és l'hanhel de ser apreciat. William James

Quedem més fàcilment convençuts per les raons que descobrim pel nostre compte que per les que ens intenten imposar els altres. Blaise Pascal

L'unica manera de sortir victoriós d'una discussió és evitar-la. Dale Carnegie

Seminari 20.10.09

Hem iniciat la sessió de seminari amb lectures per llegir en veu alta, per anar practicant la lectura oral. Tenint en compte l’entonació, el ritme, el timbre de veu, els punts (marcar més les pauses). Quant llegim diàleg, hem de tenir en compte, narrar-lo minuciosament i entonar diferents tons de veu per a cada personatge. Cal llegir poc a poc, vocalitzant, fent teatre, per captar l’atenció dels nens. No es pot iniciar una lectura pensant en acabar-la, s’ha de donar temps al text.

Podíem portar textos de casa, o continuar amb les històries d’un minut.
La meva història feia així:

Bambelitus i Pimpelitus

Bambelitus i Pimpelitus
Van pujar a dalt d’una muntanya,
Bambelitus era un follet,
i Pimpelitus, el nan, que l’acompanyava.

Es van quedar allí asseguts molt de temps
bellugant el seus barrets, estaven tan animats!
Després de cinquanta cinc setmanes allí amagats,
Varen ser albirats en l’interior del bosc.

Allí dormen molt tranquils.
Si sou curosos, i silenciosos, potser podreu escoltar-los.
Shhh, shhh, shhh.

Després d’aquesta activitat, que realitzarem a cada sessió de seminari. Hem comentat el treball de seminari sobre la lectura de l’Eulàlia Bosch. Primer en grups petits de tres persones, per posar en comú l’elaboració del treball, i després tots junts hem comentat apartat per apartat del treball, per si ens cal afegir més informació o millorar alguns aspectes. Hem posat en comú els assajos triats i hem compartit les experiències personals que hem inclòs al treball amb la resta de companys.

Exercici Gimp


Imatge original de grandària 3072 x 2304



imatge traient figures de la reducció. En aquest cas, la imatge està reduida, és de 450 x 338
i he eliminat dos detalls de l'esfera del rellotge, per mitjà del "tampó clonador". Malgrat la imatge
és més petita, es segueixen apreciant tots els detalls de la fotografia.




Retall d'una reducció de l'original, utilitzant l'eina de "cuter" i retallant la imatge reduida, és a dir, que aquest
fragment és de 450 x 338 com l'anterior.


Reducció de l'original, de 3072 x 2304 a 450 x 338.

L’ull humà no aprecia a simple vista la diferència entre la imatge original i la reducció. Tenint en compte el pes de la imatge original, es recomanable reduir les imatges a l’hora de penjar-les al bloc per molt que perdem resolució.
El gimp, és un bon programa per a tractar imatges, i té moltes aplicacions diverses. Com ara retallar-les, eliminar figures i detalls o bé canviar la mida de la imatge.

Apunts de classe 19.10.09

Imatge digital, conceptes bàsics d’imatge digital.
- Grandària, quantitat de píxels que té la imatge. Contra més mega-píxels té una imatge, té més grandària, podrem observar més el detall, la imatge està més definida. Com més gran és la imatge, més pesa. Multiplicant la grandària de la imatge, podem esbrinar els mega-píxels que té la càmera fotogràfica amb la que s’ha pres la imatge.

- Pes, el que ocupa la imatge en memòria (TB, GB, MB, KB, B). La relació és: 1TB = 1000GB; 1GB = 1000MB; 1MB = 1000KB; 1KB = 1000B.

- Profunditat de color, nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge. Una imatge són píxels, cada píxel és un color concret. Una imatge normal pot arribar a treballar amb 16 milions de colors. Les imatges que treballen amb menys colors, ho fan amb games de grisos. Contra menys colors, menys realista és la imatge.

- Resolució, relació entre nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura en ppp (píxels per polzada), (1” = 2,54cm), (2 píxels per cada metre). És una mesura de proporció que està condicionada a les propietats del propi medi físic (pantalla, paper...) És a dir, quan copiem una imatge d’internet i la enganxem en un document word, estem variant la resolució inicial de la imatge, i quant la imprimim, la tornem a variar. Ja que les pantalles d’ordinador, treballen a 72ppp i en canvi les impressores hi treballen a més, és a dir que quan imprimim, tornem a variar la resolució i es veurà cada cop més malament (perquè una imatge ens quedi impresa i la veiem amb la mateixa resolució que en pantalla, haurem de treballar la imatge amb més píxels a l’ordinador). Contra més resolució té una imatge, es veurà més nítida perquè es treballa amb més píxels. La resolució, té a veure amb el pes.

GIMP:
- És un editor d’imatges, estil photoshop però lliure.
- Té les barres d’eines desenganxades del cos del programa.
- A diferència del paint i igual que el photoshop, funciona per mitjà de capes.
- Format JPG, comprimeix el pes de la imatge, simplifica la manera de gravar els colors. Contra a menys qualitat es guarda la imatge, es graven amb menys colors i es perd qualitat d’imatge i píxels. El normal es guardar-les entre el 90 i el 100.
- Per penjar imatges al bloc, podem reduir-les per mitjà d’aquest programa, de manera que reduïm els píxels però la imatge queda visualment com la original. D’aquesta manera, ocupa menys i el bloc funciona més ràpid.
- Hem fet una pràctica a classe, a partir d’una imatge original. L’hem reduït, hem retallat la reproducció de l’original (utilitzant l’eina cúter) i finalment hem eliminat objectes i pigues de la imatge per mitjà de la còpia i amb l’ajuda del “tampó clonador”.

Com parlar bé en públic

Com parlar bé en públic de Joana Rubio i d’en Francesc Puigpelat, és el títol del llibre que ens hem de llegir per l’àrea de comunicació oral, escrita i digital. Es tracta d’un llibre força interessant que et dóna trucs i recomanacions alhora de parlar en públic. No només està adreçat cap als conferenciants habituals, sinó a persones novells en el tema.

Recomanaria aquest llibre, a totes aquelles persones, que com jo, tenen cert pànic a parlar davant d’un auditori de gent. El llibre et proposa una sèrie de trucs que t’ajuden a evadir els nervis previs i durant d’una conferència. La seva lectura és molt amena, està molt ven estructurat i no es pas gens avorrit, si no tot el contrari.

Està estructurat, de manera que, al inici cada capítol hi ha una cita d’algun filòsof, escriptor conegut, polític, poeta, dramaturg, novel·lista... A continuació, us citaré aquells que més m’han agradat de moment, ja que tot just acabo de començar la lectura d’aquest llibre.
Hi ha dues coses que concedeixen a l'home el prestigui més gran: els dots per a la guerra i els dots com a orador. Ciceró
La retòrica és la conspiració entre el llenguatge i l'acció per a enganyar la intel·ligència. Ambrose Bierce
La retòrica és la més bella de les arts. Plató
El cervell humà és un invent magnífic. Funciona des del naixement fins al moment que t'aixeques per pronunciar un discurs. Mark Twain
Entenc per retòrica la facultat de tenir en compte en cada cas el que escau per a convèncer. Aristòtil
Que no sembli que es parla artificiosament, sinó amb naturalitat. La naturalitat és persuasiva i l'artifici genera desconfiança. Aristòtil
El conreu de la memòria és tan necessari per a la ment com l'aliment per al cos. Ciceró
El rostre de l'orador no ha de mirar el cel, ni tampoc ha de tenir els ulls clavats a terra. Quintilià
No hi ha res que reveli el caràcter amb tanta certesa com la veu. Benjamin Disraeli
Només el sicelnci és gran; la resta és debilitat. Alfred de Vigny
És millor una paraula curta que una llarga; si pots dir-ho amb una paraula, no ho diguis amb dues. Quim Monzó
Una raó molt comuna per la qual les persones no aconsegueixen ser explícites és aquesta: el que volen expressar no és clar per a elles mateixes. Impressions confuses! Idees vagues! El resultat? Les seves ments no poden treballar enmig d'aquesta boira mental, igual que una càmera fotogràfica no pot treballar enmig d'una boira física. Dale Carnegie
L'home poc clar no pot fer-se il·lusions; o s'enganya ell mateix o intenta enganyar els altres. sentència de Stendhal
como juega un niño, es como aprende a vivir

[imatge Francesco Tonnuci, text d'
Alejandro Guardiola]

















Una imatge divertida i al mateix temps que fa reflexionar.
Se’ls hi està limitant la creativitat al nens i nenes d’avui en dia?

Com pretenem que aprenguin i experimentin si els hi ho donem tot fet?

La fiabilitat de la Viquipèdia

[A partir de dues publicacions d’Enrique Dans, proposades al bloc de Gestió a l'apartat de wiki.]

Com pot esperar-se que un lloc on tothom pot col·laborar aportant informació,
sigui fiable com a font de coneixement?
Un grup d’especialistes, van revisar exhaustivament, articles de la Viquipèdia i d’una enciclopèdia tradicional coneguda, la Britannica; per a cercar els diferents errors que s’hi podien trobar a totes dues fonts d’informació.

La conclusió a la que van arribar, va ser que tant una com l’altre, presenten petits errors múltiples, i totes dues, tenen el mateix nombre d’errors seriosos trobats. Així doncs, la fiabilitat de la Viquipèdia és indiscutible, té el mateix valor que qualsevol enciclopèdia tradicional de prestigi.

D’aquesta manera podem dir que “el treball d’intel·ligència distribuïda es completament insuperable.”

Una característica principal dels sistemes oberts, es que “mentre la comunitat funcioni, no deixen d’evolucionar”. Els sistemes tancats, només poden evolucionar quan l’equip que els desenvolupa decideix fer-ho i només surten millorats al mercat quan es correspon als interessos comercials.
El sistema piramidal de supervisió de la Viquipèdia, la protegeix dels errors intencionats, o no, i que després d’un temps d’evolució suficientment llarg, la comunitat oberta acaba donant lloc a un sistema superior al producte elaborat com a comunitat tancada (sistema propietari).

Eduwiki

Un dels altres projectes germans de la viquipèdia, és l’eduwiki.
L’eduwiki és un projecte que té com a objectiu crear coneixement compartit entre l’alumnat de primària i secundària (de 6 a 16 anys) de les diferents escoles, instituts, casals, biblioteques...a través d’un wiki.
El seu funcionament es igual que el de la viquipèdia, i a la seva pàgina web hi podem trobar:


- principis normatius
- com treballar la recerca d’informació amb l’alumnat
- com escriure les entrades a l’eduwiki
- il·lustrar el contingut
- crear discussions sobre els continguts i contactar altres autors/ores
Tots aquests aspectes ben explicats i detallats per mitjà d’una presentació a partir de diapositives.


[imatge extreta de les noticies TIC de la XTEC, Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació]

Apunts de classe 7.10.09

Viquipèdia, hem fet una petita experiència, tot comprovant, si gaudia de les mateixes característiques que un wiki.

Aquesta enciclopèdia lliure, inclou una opció, que es la de “vigilar”, es tracta de fer-se càrrec d’un seguit d’articles, procurar el seu bon estat i aquesta aplicació, ens notificarà de les possibles modificacions i actualitzacions produïdes, d’aquesta manera, en facilita la tasca de voluntariat digital.

La viquipèdia ens permet comparar, contrarestar i com que està documentat, podem accedir a les fonts que han sol·licitat per a realitzar l’article i així poder comprovar la veracitat d’aquest.

Se’ns presenta en multitud d’idiomes, però el contingut que hi apareix, tot cercant el mateix concepte, és diferent. Així doncs, valdrà la pena cercar la informació en diferents idiomes per acabar de completar-la.

Com fer una entrada?
- A partir d’enllaços no editats (mantenen el format d’un link però són de color vermell i enllacen en una pàgina en blanc.
- Editant un article ja escrit, per fer-li aparèixer la paraula clau que necessitem, i a partir d’aquesta, crear un enllaç on hi apareixerà una pàgina en blanc llesta per ser escrita.

Llibre d’estil, de la mateixa manera que tots els diaris mantenen sempre el seu format, el seu estil, la viquipèdia també gaudeix d’una sèrie de normes i pautes que permeten que tots els nous continguts que s’hi editen, respectin el format dels més antics.

Projectes germans de la viquipèdia
- wikimedia commons, permet pujar imatges al bloc directament ficant l’adreça web en lloc de fer-ho des de un arxiu, d’aquesta manera, només linkem la fotografia, no la copiem. Totes les imatges que s’hi presenten en aquesta web, estan subjectes a una llicència de creative commons, per tant, només haurem de parar atenció a la demanda de l’autor.
- Wikibooks, aquest projecte, posa a l’abast de tothom, llibres, manuals, tutorials i altres textos pedagògics de contingut lliure i d’accés gratuït.

Un cop hem après el seu funcionament, les seves normes i característiques, caldrà que fem un treball. Es tracta de fer una aportació significativa a la viquipèdia, relacionat, està clar, amb el món de l’educació.
Podem fer aportacions de tot tipus:
- traduccions de la viquipèdia en anglès
- ampliar un article (per mitjà d’enllaços no editats)
- cercar un tema d’interès i fer-nos venir bé algun article per enllaçar la nostra informació

Ha de ser entre 4 i 6 persones i en tot moment caldrà respectar les normes d'estil i citar totes les fonts. Tota la informació necessària per l'elavoració d'aquest treball, està al bloc de gestió.



Seminari 6.10.09

Al l’inici de tot del seminari, se’ns ha lliurat la normativa de citacions bibliogràfiques, que havíem treballat en el seminari anterior, amb les activitats de biblioteca.

Tot seguit, vàrem treballar la narració de contes d’un minut. Un joc força interessant, que consistia en narrar contes o poesies de curta durada per adonar-nos de si fem una bona entonació, si llegim poc a poc...

Després d’aquesta activitat que només es van atrevir a fer-la alguns valents, vàrem continuar l’exercici que havíem iniciat al final de la sessió anterior, que consistia en compartir amb la resta dels companys de seminari, el nostre record d’un bon mestre, i també d’un mal mestre. A partir d’aquesta activitat, i tot el seguit d’adjectius positius i negatius que van anar sortint, més endavant parlarem de què és l’educació, i tornarem a reprendre el tema.

Vàrem continuar, amb dues notícies d’actualitat educativa, en concret dels Premis Catalunya Educació 2009, que pretén recuperar la figura del mestre. Aquest premis, es dirigeixen a un mestre, a una institució i a un centre educatiu.
A partir d’aquestes noticies d’actualitat educativa, em observat, com s’estructura la informació. Primer de tot, s’hi exposen els temes dels quals parlarà la notícia, seguidament fa una descripció d’aquesta, i per finalitzar, juntament amb els noms dels premiats, s’hi adjunten els motius pels quals els han lliurat el premi.
Entre els premiats, hi ha l’Escola de Mestres Blanquerna, en la categoria d’institucions que han contribuït a construir una escola de qualitat al servei de la societat catalana i que s’han distingit per la defensa dels seus valors. Coincidint amb el seixantè aniversari del seu naixement.

A la web de gencat, apareix el llistat de candidatures proposades per a obtar a juanyar els diferents premis que s’adrecen.


Un cop llegits els articles, vàrem establir un petit debat conforme si creiem que s’haurien de lliurar més premis a part dels de mestre, institució i centre educatiu. Aquestes són les propostes que van anar sorgint entre tots: escoltes/ casals, AMPA, escoles bressol, biblioteques, escoles públiques...

I finalment, se’ns va proposar que nosaltres, individualment, triéssim a algú que pensem que mereixeria guanyar un premi d’educació. Les múltiples respostes que vàrem donar, es centraven en l’entorn familiar: els germans, els avis i sobretot els pares, que són aquells que ens han aixecat des de que érem petits, els que ens han recolzat sempre, els que han procurat donar-nos la millor educació des de casa i portant-nos a les millors escoles, els que mai no han deixat de confiar, lluitar i apostar per nosaltres, per la nostra educació, perquè siguem algú el dia de demà, perquè podem arribar a ser i a fer allò que ens agrada, que és educar, perquè podem arribar a ser uns grans educadors i educadores, tal i com ells ho han estat amb nosaltres.

Apunts de classe 5.10.09

Diferències entre un wiki i un bloc:
Bloc
El contingut és estàtic
S’organitzen a partir d’un ordre cronològic invers
S’estableix una interacció externa amb els visitants a través dels comentaris (mode discussió)

Wiki
El contingut és dinàmic
Els continguts es presenten en pàgines independents
S’estableix una interacció interna entre els usuaris editors (mode document)


Wikis i wikipedia, editar / guardar / enllaçar
La paraula wiki significa “ràpid” en hawaià, ja que és fàcil i ràpid d’editar.
Per guardar informació i/o acumular-la, es pot fer per mitjà de diferents recursos que ja coneixem: blocs i wikis.

Tasques que els wikis han millorat:
- Teballs en grup, enlloc de fer-los via correu electrònic o messenger que es un procés lent i costos ja que s’ha de treballar amb documents word adjunts i perd molt de temps.
El wiki facilita la feina, emmagatzemant la informació en un sol lloc.
- Penjar apunts, en comptes de penjar-los al bloc que s’organitza per dies, es pot fer amb wiki que va per pàgines i es pot aprofitar una pàgina per cada tema d’una assignatura.
- Llistes de telèfons, en comptes de via correu enviar documents de word adjunts que fent cadena se n’acaben creant molts, podem crear un wiki fent una graella i que cada un pengi directament el seu numero, ja que es modificable i no ocupa espai en cap disc dur de cap ordinador.

Components d’un wiki:
- Historial, podem saber els canvis de s’han fet al wiki, esborrar, restaurar, veure qui ha fet cada una de les intervencions i aportacions, fer un seguiment dels alumnes...
- Discusió, temes per discutir, és un espai per fer debat, quan s’arriba a un acord, es penja al wiki el resultat.
- Notificar-me, avisa de les modificacions i actualitzacions per poder fer un seguiment tant de pàgines concretes, com de tot el wiki.

wikispaces, es un web per crear wikis, també són acumulables com els blocs. Són pàgines web que pot modificar l’usuari. Tothom se’n responsabilitza del que s’hi escriu, edita, s’esborra...
Crear un wiki és molt fàcil, només s’ha de crear un compte, es semblant a la creació d’un bloc. Hi ha diferents nivells de privacitat en un wiki, es pot protegir, ser privat, o obert a tothom.

En aquest bloc, ticotac
, es presenten els diferents valors pedagògics que tenen els wikis, és força interessant i val la pena donar-hi un cop d’ull. Alguns dels valors que s’hi exposen, són la promoció de l’escriptura, el voluntariat, la democràcia, la negociació...

Ja hem vist perquè són útils els wikis, però ara ens plantegem, en quins aspectes no funcionen bé?
- Per exemple, alhora de publicar notícies, en aquest cas, ens seria més útil un bloc, ja que és de caire temporal
- Així com, per fer un seguiment d’aprenentatge, tampoc ens seria útil el format de pàgines i optaríem per un bloc.

Què podem fer en un aula o una escola amb els wikis?
- Contes enllaçats (com el del misteri) entre nens de diferents països.
- Com a recurs a la classe per part del mestre (de la mateixa manera que també s’utilitzen els blocs)
- Per a fer llistes d’alumnes
- Hi ha webs d’escoles que estan fetes amb wiki (tal i com també vàrem trobar webs d’escoles a partir de blocs), en aquests casos, el wiki està protegit i només pot ser editat per els qui coneixin la contrasenya.

A la classe d’avui, també hem après com penjar diapositives al nostre bloc. Es fa a partir d’una web, slideshare
, que és exclusiva per penjar presentacions, només cal crear-se un compte, i importar la presentació power point, aleshores obtindrem un codi embed que serà el que haurem de ficar al bloc, i ja està.


Imatges, drets d’autor
Hem seguit treballant el tema del copyright, però aquesta vegada, a partir del creative commons que ens proposa un còmic amb les diverses maneres de protegir una imatge, un video un text...

En aquest còmic, se’ns presenten les diferents formes de protegir els drets d’autor i les imatges. Hi ha diferents tipus :
- Reconeixement
- No comercial
- Obra no derivada
- Combinar totes les opcions
- Cap dret reservat

Apunts de classe 21.9.09/28.9.09

Web 1.0, és una web únicament de lectura, estàtica, els usuaris no poden interactuar per mitjà de comentaris, cites ni res semblant. Està limitada a el que les empreses i editors que la controlen pugen a la pàgina web.

Web 2.0, en aquest cas, els lectors, també poden ser editors. Els propis usuaris són els qui creen i organitzen els continguts, fet dona lloc a Webs Socials.

Canal RSS, “canal de difusió de titulars”. Facilita estar al dia de les novetats que es publiquen als nostres webs preferits, sense necessitat de visitar-los periòdicament.

Firefox, és un navegador d’internet, que pot treballar amb pestanyes, i segons el que diuen, és el navegador més ràpid i segur que hi ha. És un software lliure (al contrari que l’internet explorer que és un software propietari), no pertany a cap empresa, està creat per un conjunt d’usuaris.
És gratuït i té tot tipus de complements que faciliten el treball com ara el diccionari incorporat, o el foxtab, la visualització i redistribució de les pestanyes, agrupant-les totes en una.

Google, és un buscador, un cercador de webs, que permet fer una cerca més avançada i precisa perquè obtinguem els resultats que realment busquem. Cal aprendre a seleccionar, buscar, cercar informació amb criteris de fiabilitat i adequació. També gaudeix d’un traductor, . S’ha de tenir en compte, els drets d’autos, ja que tota obra té un creador, i s’ha de reconèixer l’autoria. És un delicte que es procura fer a la intimitat, i on no trobem diferència entre l’original i la còpia, per això, cal citar sempre a l’autor de l’imatge i la web on s’ha cercat. Per evitar problemes, és interessant fer servir el portal flickr per a compartir fotografies.

Com sabem que una informació és certa a la World Wide Web?
Hem de parar atenció a la font que cerquem, a l’autor d’aquesta, i es recomanable comparar per contrarestar la informació amb altres fonts.

On guardem les webs que ens interessen?
- Historial
- Favoritos (marcadors), un dels problemes que ens presenten aquests, es que la informació que hi emmagatzemem només queda registrada en el PC en el qual ho gravem, i no podem consultar les nostres webs d’interès des de qualsevol altre ordinador.
Unes de les solucions que ens poden anar bé, es guardar-nos les adreces a l’iGoogle o penjar-les al nostre bloc personal.

Per poder emmagatzemar, valorar, compartir i comentar les webs que anem visitant amb altre gent, són útils aquests dos marcadors socials:
- delicious, permet emmagatzemar, escriure comentaris i posar etiquetes. Serbeix com a eina de marcadors social. permet compartir els webs amb la resta d'usuaris mitjançant la creació d'un perfil públic.
- meneame
Aquestes dues webs, són marcadors socials, que serveixen per compartir la informació que més es mou i interessa avui en dia a la xarxa.

Seminari 1.10.09

En aquest seminari hem anat a l’aula d’ordinadors, juntament amb membres d’altres seminaris, per a remenar pel blink i conèixer totes les seves aplicacions, que les tenim a l’abast i potser no sabem per què serveixen.
Hem passejat per l’espai personal, pels grups acadèmics i hem vist totes les opcions de la secretaria acadèmica.

Posteriorment, ens han ensenyat com enviar un correu electrònic, i com trobar les adreces les professors, per mitjà del cercador de professors, en el cas de que no coneixem el mail de memòria.

I tot seguit, hem après a cercar llibres de la biblioteca, per mitjà de la biblioteca virtual Blanquerna utilitzant el catàleg que es troba a l’espai web i que és fàcil i còmode d’utilitzar.
Un cop hem entès el seu funcionament, ens han proposat un seguit d’activitats per a cercar llibres i revistes de la biblioteca virtual. I finalment havíem de dirigir-nos cap a la biblioteca, i per mitjà de número de referència, cercar el llibre i presentar-lo a la següent sessió de seminari.

Apunts de classe 21.9.09

Hipertext, és un conjunt de relacions que s’estableixen per mitjà de nusos, que entre ells acaben formant una xarxa. Es tracta de que un cop dins d’una pàgina web, hi ha diferents hipervincles que amplien diverses informacions, obrint una segona pàgina i dins d’aquella una altra i una altre, formant així una xarxa.
En aquesta adreça web, és un article on hi apareixen diferents definicions d’hipertext, tenint en compte la cronologia i l’evolució en el món de la informàtica.)

Hipermèdia, és el mateix que un hipertext, s’estableixen també aquestes connexions i aquest enllaços però hi ha la intervenció d’imatges, sons i audiovisuals, que son les que creen els hipervincles.

Blocs, intervenen en l’escriptura reflexiva (què he fet?) i en la metacognitiva (què he après?) Tenen implicacions socials i educatives i contribueixen a reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.


Què son?
És un mitjà de comunicació que permet donar a conèixer i compartir les teves idees, pensaments... És una eina de publicació i comunicació.

En què consisteixen?
És un espai web que consisteix en penjar entrades que s’organitzen en ordre cronològic invers. El conjunt d’entrades, formen un bloc.

Comentaris
Serveixen per a expressar les opinions, fer arribar la teva veu de manera directa i sense cap tipus de dificultat ni complicació. A diferència dels mitjans de comunicació addicionals.

Què és un Bloc Roll?
És una xarxa de blocs que tenen en comú un enllaç temàtic, els mateixos interessos.

Què és la Blocosfera?
És un terme que agrupa el conjunt de blocs i els seus respectius blocaires, on per mitjà dels comentaris i enllaços, es creen xarxes, comunitats i conjunts de diferents blocs enllaçats temàticament.

Wiki, és una pàgina semblant al bloc, però que no s’edita per ordre cronològic invers. Crea pàgines que s’enllacen entre si. Tenen un historial d’edició, on es poden veure les modificacions del wiki, creacions anterior, fragments eliminats... S’usen com a eina per a l’aprenentatge i únicament es pot afegir informació, no comentar-la.

Seminari 29.9.09

Al inici se’ns ha explicat quin es l’objectiu del seminari, les pautes de treball i d’avaluació i el funcionament dels lliuraments de treball. Així com, el funcionament i un possible guió de treball per a elaborar l’activitat de lectura del llibre d’Eulàlia Bosch, “Educació i vida quotidiana”.

A continuació, hem comentat un article de El País, “Adiós, verano; hola, soledad.

‘Niños llave’ frente a ‘niños agenda’”, que havíem de portar llegit pel dia d’avui, per posar en comú la nostra opinió i debatre una mica sobre el tema.

Aquest article, ens parla sobre l’angoixa i l’estrès que comporta la tornada a la jornada laboral, per part dels pares, i com això influeix als nens. Desprès de passar unes vacances en família ja que gràcies a la crisi, s’han reduït les activitats de vacances per als nens, com els esplais, caus, campaments...

Un cop finalitzat l’estiu, reaparèixer els anomenats ‘niños agenda’, que són aquells infants que tenen tot el seu temps lliure programat a traves d’activitats extraescolars, ja per tapar horari o amb finalitats didàctiques. Son aquells nens, que han tingut sempre el temps molt programat, tant dins com fora de l’escola, i quan es fan grans, no son capaços de decidir ni saben com ocupar el seu temps de lleure.

Cal dir que amb la crisi molts pares desapunten als seus fills d’aquestes activitats, així com del menjador escolar, fet que contribueix a que els nens dinin a casa, i retornin a l’espai familiar.

Per altra banda també estan els ‘niños llabe’ que son aquells que passen hores i hores sols a casa sense comunicar-se amb ningú, i degut a la seva soledat acaben fen un mal ús de la televisió i de l’internet. Viuen amb una ansietat constants i tenen molt poc contacte amb els seus pares.

Aquest tema, m’ha semblat molt interessant i desconeixia que molts infants, passen per aquestes situacions.
[Frato. La soledad del niño. Barcanova. Barcelona, 1994]