Apunts d'Educació Física

2.10.09

Dimensions susceptibles a ser educades. Parlem de tres tipus de cos.
L’Educació Física és l’àrea de coneixement que educa al nen integral a través del moviment.

OBJECTIVA
Genera un moviment mecànic.Cremada
Gesticulacions tècniques esportives
Cos com a carn
Entrenaments
Partits

- Cos com a màquina (part física, sumàtica) genera un moviment mecànic.

COS PENSANT
Lògica motriu
Moviment pensant.SUBJECTIVA
Vergonya
Gaudir de l’esport
Esforç, patiment
Acceptar el cos com és, no com un tros de carn
- Cos pensant, lògica motriu, moviment pensant.

SOCIAL
COS SOCIAL amb una visió crítica al movimentNoies no han de tenir múscul
Noies han d’estar tapades
Noies femenines
Nois futbol
- Cos social amb una visió crítica al moviment.


9.10.09

L’Educació Física des de la filosofia. Perquè parlem d’Educació Física i no de gimnàstica? Quan comença històricament l’educació, el procés educatiu en l’espècie humana?

Hi ha una sèrie d’informacions que es transmeten de generació en generació, i d’altres que les adquirim de manera innata. Quan el nostre codi genètic, no ens dóna la informació suficient per a poder sobreviure, s’inicia un procés educatiu, un procés de traspàs de cultura, de generacions. L’educació és quelcom constitutiu en l’espècia humana, “el hombre solo puede llegar a ser hombre a través de la educación” (Kant.)

El que li és propi a un animal, no és educació, tal i com l’entenem nosaltres, és ensinistrament. El grecs, diferenciaven dos tipus d’educació:
EDUCARE, ensinistrament (procés de fora cap a dins)
EDUCERE, de promoció personal, millorar les qualitats interiors i fer-les sortir (procés de dins cap a fora.)
Els humans, l’espècie humana fa actes de consciència a diferència de la resta de les espècies. Valorem, analitzem i tenim consciència de les coses.

L’espècie humana, sempre es debateix de manera reflexiva en el:

SER
PODER SER
HAVER DE SER
- Educació basada en educere

En els humans, també hi ha una part d’educare però hem d1entendre, que com no som animals hem de basar l’educació en una part de consciència i reflexió. La memorització s’ha de treballar però no tot es basa en educare.

En l’educació física passa el mateix, la GIMNÀSTICA es basava en EDUCARE, reproducció de diferents moviments tècnics. En canvi l’EDUCACIÓ FÍSICA va més enllà de l’àmbit físic, orgànic i corporal, té en compte l’àmbit físic, cognitiu, social i emocional. Tots aquests aspectes es vinculen i es relacionen entre ells:
El domini motriu, dóna confiança
El moviment genera automàticament relació social
El moviment genera intel·ligència (Rousseau)

La PSICOMOTRICITAT és la que alerta a l’Educació Física de que ens estavem situant en una Educació Física mecanicista, únicament d’educare (la gimnàstica.) La psicomotricitat es basava també en la part cognitiva.


16.10.09

Quina relació hi ha entre COS-ÀNIMA i el vincle que hi ha amb l’Educació Física al llarg de la història?

L’Educació Física ja apareix a la prehistòria, té relació amb els paràmetres bàsics de la supervivència, en aquest àmbit el gest tècnic de caçar, és gimnàstica. La dansa també està relacionada amb la motricitat (capacitat de generar moviment.)

Més endavant, Grècia, és la cultura que introdueix els elements físics dintre l’educació. Els grecs creien en la Paideia (la finalitat educativa, equilibri entre la part física, orgànica i intel·lectual de la persona.) Tenien una visió PSICOSOMÀTICA de la persona, era com un tot, cos-ment anaven estrictament lligats, hi havia una forta relació estre la part física i la part mental.
- La Paideia es manifesta als jocs olímpics, era el moment, on malgrat la independència de les polis tots els grecs es reunien per demostrar el seu amor cap a la Paideia. Les primeres Olimpíades van ser al 1776.
- Una de les altres manifestacions és el corrent científic Jònic, que va ser el bressol de la medicina moderna. Neix la gimnàstica mèdica (mare de la fisioteràpia.)
- Grècia també va ser el bressol de la democràcia, un bon demòcrata s’havia de cuidar també físicament.

Aquesta relació psicosomàtica a partir de Roma es comença a trencar, ja que és un poble molt fort i fan un resum rudimentari de la mentalitat grega. Els romans eren uns hedonistes (plaer per plaer.) Amb Roma neix l’esport-espectacle. Comencen a aparèixer els atletes d’elit (professionals de l’esport però que es dedicaven a seguir en la línia de l’espectacle. Amb Roma, comença la gimnàstica militar (atletes armats.) Divisió total del cos-ànima, Roma aposta totalment pel cos.

A l’Edat Mitjana es trenca totalment aquesta visió psicosomàtica, degut a l’aparició de l’església i el cristianisme. La part més acadèmica i culte, residia en l’església i els monjos. En aquell moment, la part física la mortificaven, era un impediment. La cultura mortificava el cos i la societat, al contrari que la cultura, estava enllaçada constantment en la guerra, en la part física. S’establia una relació d’aquesta mena:
- El culte = odi al cos
- Societat = exercici físic
Amb el fi de l’Edat Moderna acaba l’Edat Antiga i s’inicia l’Edat Moderna.

En el Renaixement aparten a Déu per a posar-hi a l’home, s’elimina la visió absolutista de la religió i hi ha una recuperació dels clàssica i de la idea de la Paideia. Amb Victorino da Feltre es reincorpora i s’adapta la visió de la Paideia al segle XVII incorporant altra vegada la gimnàstica, a la cultura actual del moment.
És el primer renèixer de la mort del cos i qualsevol de les seves manifestacions. “El nen és bo per naturalesa” (Rousseau), és la societat qui el corromp, l’hem d’educar en pre-societat, és a dir, en la natura. A partir d’aquí, s’inicia l’etapa Naturalista. Rousseau planteja la importància del moviment en el nen, “el moviment genera intel·ligència.”

Al segle XIX, ja no es discuteix sobre la importància de l’Educació Física en els nens i les nenes. I s’estableixen quatre corrents molt importants:
- ARNOLD (anglesa), pretenia reduir l’Educació Física al món de l’esport ja que és una eina per basar el caràcter.
- LING (sueca), gimnàstica basada en la gimnàstica mèdica, medicina preventiva a partir d’una sèrie de moviments que donaven salut corporal.
- AMOROS (francesa), visió grega, els valors tenen una relació directe en el valor físic, cos-ment. La part física no es podia entendre sense la part intel·lectual.
- JHAN (alemanya), gimnàstica militar, valors vinculats a la força...

Al segles XX i XXI, apareixen tres grans moviments:
- HIGIENICOESPORTIU (Ling, Jhan, Arnold), basat en la curse navet, esports, flexions, abdominals...
- PSICOMOTRIU (Amoros), iniciat als anys 60 repulsiu a la visió de home-cos = màquina.
- EXPRESSIÓ / COMUNICACIÓ, no ha encaixat a la societat. Valor de cos i moviment com a capacitat comunicadora, comunicar am el propi cos.

En la visió actual, es fa una Educació Física global que inclou aquests tres moviments. El més important en l’Educació Física, és educar al nen.