Seminari 6.10.09

Al l’inici de tot del seminari, se’ns ha lliurat la normativa de citacions bibliogràfiques, que havíem treballat en el seminari anterior, amb les activitats de biblioteca.

Tot seguit, vàrem treballar la narració de contes d’un minut. Un joc força interessant, que consistia en narrar contes o poesies de curta durada per adonar-nos de si fem una bona entonació, si llegim poc a poc...

Després d’aquesta activitat que només es van atrevir a fer-la alguns valents, vàrem continuar l’exercici que havíem iniciat al final de la sessió anterior, que consistia en compartir amb la resta dels companys de seminari, el nostre record d’un bon mestre, i també d’un mal mestre. A partir d’aquesta activitat, i tot el seguit d’adjectius positius i negatius que van anar sortint, més endavant parlarem de què és l’educació, i tornarem a reprendre el tema.

Vàrem continuar, amb dues notícies d’actualitat educativa, en concret dels Premis Catalunya Educació 2009, que pretén recuperar la figura del mestre. Aquest premis, es dirigeixen a un mestre, a una institució i a un centre educatiu.
A partir d’aquestes noticies d’actualitat educativa, em observat, com s’estructura la informació. Primer de tot, s’hi exposen els temes dels quals parlarà la notícia, seguidament fa una descripció d’aquesta, i per finalitzar, juntament amb els noms dels premiats, s’hi adjunten els motius pels quals els han lliurat el premi.
Entre els premiats, hi ha l’Escola de Mestres Blanquerna, en la categoria d’institucions que han contribuït a construir una escola de qualitat al servei de la societat catalana i que s’han distingit per la defensa dels seus valors. Coincidint amb el seixantè aniversari del seu naixement.

A la web de gencat, apareix el llistat de candidatures proposades per a obtar a juanyar els diferents premis que s’adrecen.


Un cop llegits els articles, vàrem establir un petit debat conforme si creiem que s’haurien de lliurar més premis a part dels de mestre, institució i centre educatiu. Aquestes són les propostes que van anar sorgint entre tots: escoltes/ casals, AMPA, escoles bressol, biblioteques, escoles públiques...

I finalment, se’ns va proposar que nosaltres, individualment, triéssim a algú que pensem que mereixeria guanyar un premi d’educació. Les múltiples respostes que vàrem donar, es centraven en l’entorn familiar: els germans, els avis i sobretot els pares, que són aquells que ens han aixecat des de que érem petits, els que ens han recolzat sempre, els que han procurat donar-nos la millor educació des de casa i portant-nos a les millors escoles, els que mai no han deixat de confiar, lluitar i apostar per nosaltres, per la nostra educació, perquè siguem algú el dia de demà, perquè podem arribar a ser i a fer allò que ens agrada, que és educar, perquè podem arribar a ser uns grans educadors i educadores, tal i com ells ho han estat amb nosaltres.