Decàleg del bon comunicador

Relacionat amb el contingut
- Preparar un bon guió.
- L’orador ha de ser capaç d’improvisar.
- En el discurs no ha de mancar ni sobrar res.
- El bon comunicador ha d’evitar les “coletillas”, que s’acostumen a produir per nervis o per a fer una pausa.
- Fer-se les quatre preguntes: perquè, què, a qui i com, es a dir, descriure, començar a explicar, interpretar i justificar.
- Exposar a la introducció les idees principals del discurs.
- Saber argumentar i exemplificar.

Llenguatge corporal
- Gesticulació, posició, mirades, somriure, tècniques per amagar el nerviosisme, crear complicitat amb el públic.
- Ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l’orador com a l’espectador.
- Controlar la respiració, ajuda a controlar els nervis.

La veu
- Bon ús de la veu (intensitat, volum, velocitat, vocalització, articulació, entonació, vocalització, pauses, silencis...)
- Bon ús del llenguatge oral (sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi.
- S’ha de parlar amb claredat i fer ús de frases curtes.

Elements de l’entorn. Proxèmia
- Mobiliar
- Posició de les taules.
- Contaminació acústica.
- Il·luminació.
- Utilització de suports audiovisuals.

Estratègies per a captar el públic
- Saber utilitzar les figures retòriques.
- Ús de l’humor.
- Exemples per a captar l’atenció del públic.
- Ser clar, breu, precís alhora d’exposar el tema per a que el públic s’interessi.
- Ha de tenir una bona capacitat d’improvisació i naturalitat.
- Utilitzar l’anècdota o l’acudit.
- Actitud positiva.
- Adaptar el discurs al públic.