RSS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris debat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris debat. Mostrar tots els missatges

Debat: pla de Bolonya

Primer de tot cal dir que fer un debat no és gens fàcil, a part d’haver de fer recerca i organitzar una mica les idees, per molt que es parlin les coses, mai no saps per on sortirà el grup contrari, mai no acabes de justificar bé i exposar amb prou claredat els teus arguments, sempre queden preguntes a l’aire que no es responen, temes a tocar que ni se’n parlen i d’altres que no s’acaben d’entendre per molt que tu sàpigues el que vols dir...

Ahir vàrem realitzar el debat, i com a tema d’actualitat vam escollir parlar sobre els aspectes positius i negatius del Pla Bolonya i defensar-los. Va ser molt complicat en un primer moment posicionar-nos en contra o a favor, perquè tots volíem formar part del grup d’en contra.

Aquest és un vídeo sobre preguntes i respostes del pla Bolonya que molts de nosaltres segur que ens hem formulat més d'una vegada, espero que us serveixi d’ajuda.

Seminari 1.12.09

La sessió d’avui ha consistit, per una part, en fer un debat a nivell de contingut de la pel·lícula Àgora, i per altra banda, comentar l’activitat realitzada el dimecres de la setmana d’activitats que consistia en cercar i visitar una proposta educativa.

El debat sobre la pel·lícula, ha girat entorn una fitxa que tractava diferents aspectes del film per poder compartir i exposar les nostres opinions. Primer de tot, calia pensar en els diferents temes que tracta la pel·lícula, i n’han sortit forces:
- Religió
- Política
- Fanatisme
- Astronomia
- Filosofia
- Ciència
- Ideologia
- Educació
- Imposició
- Tolerància
- Respecte
- Convivència
- ...

Per altra banda, ens hem fixat en els diferents elements de situacions comunicatives que es mostren, i ens hem adonat, que les úniques comunicacions dialogades que apareixen, són a l’àgora i al parlament. La resta de situacions, són un intent de comunicació a través de la manipulació (segrest, agressivitat, força, ignorància...) i no pas per mitjà de la paraula.

En referència al llenguatge audiovisual, cal destacar la grandesa de les tècniques emprades com la banda sonora, les imatges, els efectes audiovisuals, els colors de la roba, la visió d’àliga i el zoom... Tot relacionat i amb un rerefons simbòlic.


Un cop visionada la pel·lícula, en concloem que s’ha de promoure el debat, el diàleg, l’experimentació entre l’alumnat concretament centrant-nos amb l’educació infantil, ja que és molt important escoltar la veritat dels altres, ja que no sempre la nostra veritat teòrica és la veritat absoluta. Cal escoltar, cal aprendre i saber escoltar, absorbint la informació que rebem. Cal respectar la veritat dels demés.


Per finalitzar, un cop acabat el debat de la pel·lícula hem reprès el tema de la setmana d’activitats i cada un de nosaltres, hem explicat a la resta dels companys l’activitat que vàrem fer, escoltant d’aquesta manera propostes diferents i interessants. Com ara l’oferta educativa que proposa l’Aquari de Barcelona, una obra teatral en l’hora del conte d’una biblioteca, el CaixaFòrum, l’Auditori, el Museu de la Xocolata... i finalment, el Zoo de Barcelona per part meva i de l’Elisabet.

Seminari12.11.09

En la sessió de seminari d’avui, com ja teníem previst, hem comentat la pel·lícula de Billy Elliot des de dos punts de vista. Tenint en compte la pel·lícula en si, i des de la besant de gènere, cos i moviment. He fet un resum dels articles proporcionats per l'àrea d'Educació Física, extraient del document les seves idees principals.

Característiques de la pel·lícula
- En Billy lluita pel que vol ser davant les opinions adverses dels seus familiars i de la gent del poble.
- L’ambientació de tot el film és mol gris.
- Escenaris: gimnàs, habitació, cuina, carrer, mina... El barri en general està molt ben descrit
- Simbologia que rebem a través de les imatges: la solitud del pare davant el món, els nens separen els seus propis problemes dels que hi ha a l’entorn (la baga de miners.)
- Punts principals: l’esforç, la competitivitat, el recolzament...
- Famílies desestructurades (la seva pròpia i la de la professora de ballet.)
- Esteriotips: secisme, germà gran i el pare són els forts, ell i l’àvia són els dèbils, les escenes de bar i de joc només per part dels homes, al perdre la lluita, es recolzen a fora i no dins de la família.
- Sentiments, emocions: casi no hi apareixen mostres d’afecte en tota la pel·lícula. L’escena en la que el pare trona a la mina i el fill gran el va a buscar i s’abracen efusivament derrotats. Quan en Billy i el seu pare van a visitar la tomba de la mare i acaben estirats al terra un sobre l’altre rient i abraçats.
- En definitiva, siguis com siguis, estigues convençut del que ets.

GÈNERE I MULTUCULTURALITAT: ELS REPTES D’UNA EDUCACIÓ FÍSICA EN MOVIMENT
El cos en el context cultural postmodern
- Es caracteritza per rendir un culte al cos en quant a: bellesa, salut i rendiment
- Tres característiques fonamentals que determinen la concepció del cos en la postmodernitat:
1. La secularització del món occidental: la personalització individual a través d’un control corporal per mitjà de les dietes, els entrenaments físics o de les cirurgies estètiques.
2. La idealització del com a projecte: la transformació del cos a través de perforacions (pircings) , marques (tatuatges) i canvis de la forma (cirurgia estètica). Podem decidir retocar, canviar, augmentar o disminuir parts del nostre cos, convertint-nos en els nostres propis gestors.
3. La incertesa que crea el concepte cos: quin és el cos que volem? Quins són els límits de la cirurgia? Quines raons justifiquen el canvi?

Quin cos hem d’educar?
Les dimensions de cos que eren susceptibles a ser educades ha anar variat al llarg de la història.
- Primer hi havia una visió dualista entre cos-ànima.
- En el context cultural postmodern, el cos s’entén com un concepte complex, inclou la dimensió de cos = objecte però també la importància de la dimensió social.
- Els rols de gènere femení i masculí.

Discursos de masculinitat i feminitat a l’activitat física i l’esport
- Sexe = categoria biològica associada a les dues classes socials (mascle, femella)
- Gènere = categoria psicosocial que s’assigna (home, dona)
- Esteriotips (o discursos de masculinitat i feminitat) = conjunt estructurat de creences sobre un grup social determinant o l’atribució de característiques psicològiques de caràcter general a un grup humà extens.
- Després de realitzar un estudi a un grup d’estudiants de 3r ESO i a uns quants docents, el resultat es que apareix una diferenciació en la pràctica de les activitats físiques que està relacionada als estereotips de gènere (noies: aeròbic, bàsquet, natació; nois: futbol, ciclisme, handbol.)
- Realitzat un test a nens i nenes da entre 10 i 14 anys. Els resultats són la diferenciació entre la representació del cos (noies: prim, estilitzat, esvelt; nois: forts, joves, atractius.) I pràctiques exclusives per a nois i noies (que acabaran abandonant d’una manera progressiva les pràctiques esportives.)
Un cop comentada la pel·lícula, i havent llegit l'article, vam contestar i debatre les preguntes següents proposades per l'àrea d'Educació Física.

GUIA ORIENTATIVA PER A LA REFLEXIÓ

Seminari 29.10.09

Com a cada sessió de seminari, iniciem la classe amb lectures preparades, que llegim en veu alta. Aquest cop, però, havíem de fer la lectura de peu. Finalment, es va anul·lar l’activitat, ja que cap de nosaltres sabíem que faríem la mateixa activitat que en les classes de seminari de mòdul 1.

Així que, vam passar a l’activitat següent, una notícia d’actualitat educativa proposada per l’Anna MacKay. Un recull de quatre articles de diaris que parlen sobre la nova proposta de calendari escolar per al curs 2010-2011 a Catalunya.

Des de fa anys, s’està pressionant el seu canvi, per a buscar períodes de descans per als alumnes entre trimestres. La modificació d’aquest, té en compte diferents factors, com la climatologia, les tradicions culturals...
Es proposa iniciar les classes el dia 7 de setembre, i com que no es pot ampliar l’horari dels alumnes, es proposa una setmana no lectiva al mes de febrer. (Aquest canvi d’horaris no afecta a les escoles bressol.)

A questa proposta ha provocat molts enrenous tot i que encara no s’ha ni acceptat ni desestimat. Nosaltres, des de la sessió de seminari, hem organitzat un debat, dividint la classe en dos grups, uns que estaven a favor de la proposta, i els altres en contra. Al meu grup i a mi, ens ha tocat posicionar-nos en el no.

Aquests han estat els nostres arguments per a defensar la nostra postura:
- La setmana de vacances al mes de febrer trenca el ritme escolar. Els alumnes acaben de tornar tot just de les vacances de Nadal i ara tronen a tenir una setmana festiva. I un parell de mesos després tornen a tenir un altra descans a la festivitat de setmana santa.

- Totes les festivitats que hi ha durant l’any tenen un motiu concret i estan relacionades amb festes tradicionals, Setmana Santa, Nadal, Tot Sants, la Mercè, la festa del Pilar... En aquesta setmana de vacances, no es treballa cap festivitat tradicional i pot portar problemes alhora de explicar-los als infants el motiu de la setmana no lectiva.

- Aquesta petita setmana de vacances, no serà en ambient familiar, ja que els pares i mares estaran treballant. Aquests nens, tornaran a patir les conseqüències de ser “niños llave” i “niños agenda”, ja que o bé es passaran tot el dia sols a casa, o bé els pares els enviaran a campaments, de colònies o a qualsevol lloc on es puguin fer càrrec d’ells i tinguin el horari ben ple.

- S’ha comentat que hi ha beques que ajuden a les famílies amb problemes econòmics, però està clar, que aquestes ajudes no arribaran a tothom i hi això causarà problemes familiars...

- Tant els esplais com els caus, es probable que per cinc dies no muntin activitats ja que no els i sortiria a compte i no valdria la pena.

- Una altra opció, es que enlloc de ser una setmana festiva, que la pròpia escola actuï com una “escola d’estiu” i munti activitats gratuïtes per als nens. Així es la pròpia institució qui es fa càrrec dels alumnes i els pares estan tranquils sabent on estan els seus fills i que no tindran problemes econòmics.

- Moltes vegades es diu allò de...”si un canvi provoca tants problemes, es millor no efectuar-lo”

- Per altra banda, també s’està posant en joc l’eliminació de la jornada intensiva del juny, cosa que no s’hauria de fer ja que per clars fets climatològics, en aquesta època de l’any fa molta calor i els nens no aguantarien un dia sencer, s’originen conflictes...

Cal dir, que el grup que s’ha posicionat a favor del si, ha exposat força arguments malgrat la dificultat que comportava ja que no estaven a favor del projecte i els hi era més difícil trobar arguments sòlids per a convèncer al grup contrari.
Finalment el debat ha estat força entretingut, hem participat tots, ens ho hem passat bé, i el més important, hem treballat un tema d’actualitat educativa molt important i que hem trobat de gran interès.