És un mètode de la psicomotricitat, que analitza els processos dels moviments gràfics, la manera d’automatitzar-los i prendre’n consciència per a crear en l’alumne una major fluïdesa, harmonia tònica, direccionalitat, segmentació i per tant rapidesa i llegibilitat en l’escriptura.
José Luís Amnastal (2000)
1.- Evolució i control de les extremitats: espatlla, colze, canell i dits.
2.- Evolució de la posició del suport i del nen per fer grafismes:
- 1r en grans superfícies, com el terra.
- 2n a la paret per permetre el seu moviment i extensió dels dibuixos
- 3r seure a taula
3.- Evolució dels instruments utilitzats per fer grafismes: mans, esponges... A partir dels 2 anys: pinzells, corrons, guix, tampons, ceres, punxons, llapis tous o retoladors...
4.- Habilitats grafomotoes:
- Ensinistrament de la punta dels dits (fens boletes de paper, plastilina, repàs de superfícies amb el dit...)
- La pressió i prensió del instrument – pressionar / no pressionar (picar, cosir, tallar)
- El domini de la mà (apilar, lligar, enfilar, tapar, aixafar...)
- La dissociació d’ambdues mans (ser capaç de fer una cosa diferent amb cada mà, independència dels moviments)
- La desinhibició dels dits (ens donem les mans, desfilada de soldats)
- La separació digital (flexió, tecleig)- La coordinació general de mans – dits: jocs (amb les mans simulem el moviment de les ones, que remenem, toquem el piano...)
5.- Evolució de la lateralitat (segons M. Dolors Rius)
- Exploració de la lateralitat dels 2 a 4 anys. És el moment per observar al nen i les predominances de la mà i el peu (quin peu utilitza al jugar a futbol, amb quina mà agafa la pilota...)
- La fixació de la lateralitat és entre els 4 i 5 anys. comporta la fixació dels elements dominants, sobretot la mà i l’ull com a principals elements grafomotors.
- Descobriment de l’eix corporal entre els 5 i 6 anys. distingeix la mà dreta de l’esquerra.- Referència de l’orientació lateral a l’espai exterior entre els 6 i 7 anys. Treballar “l’efecte mirall” un nen enfront de l’altre i determinar la dreta i l’esquerra d’aquest.
6.- Educació del gest gràfic. Inici als 3 o 4 anys. Gisèle Calmy a l’anys 1976 publica el llibre “Esucación del gesto gràfico” en el que es considera que el moviment és l’essència del traç.
Idees bàsiques de Gisèle Calmy:
- El moviment s’ha d’experimentar primer amb tot el cos i desprès amb el gest gràfic.
- Els exercicis i models proposats a l’escola són únicament visuals i no contemplen el gest des de la vessant motora.
- Aquests models i exercicis fets per adults, freqüentment, ofereixen estereotips.
- El paper del mestre/a: plantejar un problema gestual, observar la reacció del nen, orientar la recerca cap una solució rentable de gest, donar ocasions variades i repetides d’afirmar el gest (perquè acabi quedant clar el concepte). En resum, el paper del mestre és observar i repetir.
DIFERENTS NIVELLS DEL GRAFISME INFANTIL
6.1.- Dibuix figuratiu lliure, representacions d’imatges mentals (nena, casa, sol) es basa en les informacions verbals, les percepcions i l’afectivitat del nen.
6.2.- Entreteniments gràfics, es treballa amb grafismes no figuratius (rodones, triangles, rectes...) A partir d’un grafisme espontani o proposat pel mestre es demana al nen que el repeteixi ordenant-lo lliurement o amb una consigna (sanefes), per exemple al voltant d’un cercle (a base de pisos) fer decoracions dins de formes geomètriques o dins d’una quadrícula.
6.3.- Exercicis gràfics, instituïts per l’educadora per sistematitzar el gest, orientar-lo i donar ritme.
Els espais han de ser amplis i han de tenir punts de referència (bitlles, taules, cadires, pals...)
Es tracta de que un nen es mou per el circuit esquivant els obstacles, i movent-se per tot l’espai, mentre que els altres que l’observen, han de dibuixar el seu moviment gràficament en un full.
es pot dibuixar mentre s’observa el moviment o observar primer i desprès dibuixar-lo, però per poder-lo dibuixar, cal prèviament haver entès el moviment realitzat pel company/a.
Cada exercici s’ha de repetir vàries vegades.
Si hi ha fracassos s’ha de detectar què els ha provocat: vocabulari no assimilat, deficiència, en el domini del traç, automatismes motors que perduren del primer traç, pèrdua de la consigna de ruta...
una altra manera d’introduir el grafisme es a partir de la música i el ball.
6.4.- L’aprenentatge de l’escriptura, el nen ja d’assimilar uns models estrictes: un codi social.
José Luís Amnastal (2000)
1.- Evolució i control de les extremitats: espatlla, colze, canell i dits.
2.- Evolució de la posició del suport i del nen per fer grafismes:
- 1r en grans superfícies, com el terra.
- 2n a la paret per permetre el seu moviment i extensió dels dibuixos
- 3r seure a taula
3.- Evolució dels instruments utilitzats per fer grafismes: mans, esponges... A partir dels 2 anys: pinzells, corrons, guix, tampons, ceres, punxons, llapis tous o retoladors...
4.- Habilitats grafomotoes:
- Ensinistrament de la punta dels dits (fens boletes de paper, plastilina, repàs de superfícies amb el dit...)
- La pressió i prensió del instrument – pressionar / no pressionar (picar, cosir, tallar)
- El domini de la mà (apilar, lligar, enfilar, tapar, aixafar...)
- La dissociació d’ambdues mans (ser capaç de fer una cosa diferent amb cada mà, independència dels moviments)
- La desinhibició dels dits (ens donem les mans, desfilada de soldats)
- La separació digital (flexió, tecleig)- La coordinació general de mans – dits: jocs (amb les mans simulem el moviment de les ones, que remenem, toquem el piano...)
5.- Evolució de la lateralitat (segons M. Dolors Rius)
- Exploració de la lateralitat dels 2 a 4 anys. És el moment per observar al nen i les predominances de la mà i el peu (quin peu utilitza al jugar a futbol, amb quina mà agafa la pilota...)
- La fixació de la lateralitat és entre els 4 i 5 anys. comporta la fixació dels elements dominants, sobretot la mà i l’ull com a principals elements grafomotors.
- Descobriment de l’eix corporal entre els 5 i 6 anys. distingeix la mà dreta de l’esquerra.- Referència de l’orientació lateral a l’espai exterior entre els 6 i 7 anys. Treballar “l’efecte mirall” un nen enfront de l’altre i determinar la dreta i l’esquerra d’aquest.
6.- Educació del gest gràfic. Inici als 3 o 4 anys. Gisèle Calmy a l’anys 1976 publica el llibre “Esucación del gesto gràfico” en el que es considera que el moviment és l’essència del traç.
Idees bàsiques de Gisèle Calmy:
- El moviment s’ha d’experimentar primer amb tot el cos i desprès amb el gest gràfic.
- Els exercicis i models proposats a l’escola són únicament visuals i no contemplen el gest des de la vessant motora.
- Aquests models i exercicis fets per adults, freqüentment, ofereixen estereotips.
- El paper del mestre/a: plantejar un problema gestual, observar la reacció del nen, orientar la recerca cap una solució rentable de gest, donar ocasions variades i repetides d’afirmar el gest (perquè acabi quedant clar el concepte). En resum, el paper del mestre és observar i repetir.
DIFERENTS NIVELLS DEL GRAFISME INFANTIL
6.1.- Dibuix figuratiu lliure, representacions d’imatges mentals (nena, casa, sol) es basa en les informacions verbals, les percepcions i l’afectivitat del nen.
6.2.- Entreteniments gràfics, es treballa amb grafismes no figuratius (rodones, triangles, rectes...) A partir d’un grafisme espontani o proposat pel mestre es demana al nen que el repeteixi ordenant-lo lliurement o amb una consigna (sanefes), per exemple al voltant d’un cercle (a base de pisos) fer decoracions dins de formes geomètriques o dins d’una quadrícula.
6.3.- Exercicis gràfics, instituïts per l’educadora per sistematitzar el gest, orientar-lo i donar ritme.
Els espais han de ser amplis i han de tenir punts de referència (bitlles, taules, cadires, pals...)
Es tracta de que un nen es mou per el circuit esquivant els obstacles, i movent-se per tot l’espai, mentre que els altres que l’observen, han de dibuixar el seu moviment gràficament en un full.
es pot dibuixar mentre s’observa el moviment o observar primer i desprès dibuixar-lo, però per poder-lo dibuixar, cal prèviament haver entès el moviment realitzat pel company/a.
Cada exercici s’ha de repetir vàries vegades.
Si hi ha fracassos s’ha de detectar què els ha provocat: vocabulari no assimilat, deficiència, en el domini del traç, automatismes motors que perduren del primer traç, pèrdua de la consigna de ruta...
una altra manera d’introduir el grafisme es a partir de la música i el ball.
6.4.- L’aprenentatge de l’escriptura, el nen ja d’assimilar uns models estrictes: un codi social.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada